diumenge, 25 de gener del 2015

INFANTS O CRIATURES?

    Desenes de miles de persones, fins i tot els que no van al camp, avui reclamen el canvi d’un jugador o entrenador i al cap d’una setmana aquests mateixos els aplaudeixen com herois.
    En què quedem?
    Unes mans poderoses han aconseguit infantilitzar una part important de la nostra societat manipulant els sentiments a favor o en contra d’un jugador o d’un polític. En català diem que “porten llana al clatell” (com ramats d’ovelles).
    Aquestes mateixes mans invisibles posen una part important dels habitants d’un poble o nació a favor o en contra d’una causa.
    Això ens sembla que són coses del Tercer món, com el cas de Nigèria on les mobilitzacions en contra de les caricatures del profeta de l’Islam han causat una desena de morts i un munt de temples (pro tes tants i catòlics) destruïts. Però no. També nosaltres, en el nostre món occidental, suposadament lliure, som manipulats. Els camps esportius francesos han fet un minut de silenci pels 15 assassinats arrel de les caricatures. Un nigerià demana quan farem un altre minut de silenci pels 2.000 morts perpetrats en un sol dia pels integristes d’aquell país...
    Oblidem allò que té de bo l’infant quan es fia agraït dels que l’estimen i assumim la immaduresa davant les dificultats.
    Hem augmentat en milers les forces de seguretat de l’Estat per protegir-nos i només uns pocs reflexionen sobre les causes i la possible culpa que nosaltres podem tenir en aquestes reaccions tan bèsties dels integristes.
    Per què aquests actes indiscriminats i plens de terror? Molt fàcil. És una antiga tàctica militar que els seus dirigents han après de les nostres acadèmies militars (els seus estrategues han estat formats per nosaltres quan un dia recolzàvem els uns i un altre dia els altres): primer de tot cal fer que la gent tingui por (pànic). Més que por, terror. Això torna infantilitzada la majoria de la població. Una tàctica antiga que ja la coneixem per la història dels antics assiris o grecs com era el cas d’Alexandre Magne que va entrar al Líban per una avinguda plena de crucificats. Imagineu com la població restant el va venerar i obeir tota submisa. Algun historiador diu d’ell que era un gran estratega. I tant!
    La fórmula és molt senzilla: Per por o per una propaganda (que entri per tots els medis) convé que el poble es torni criatura indefensa.
    Quina és la recepta per no caure en aquestes trampes? Ho diu Jesús: «No tinguis por, petit ramat que el Pare es complau en donar-vos el Regne» (Lc 12,32). O, com diu Sant Pau a la Carta als Romans: «N’estic cert: ni la vida, ni la mort, ni els àngels, ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt, ni el de sota, ni res de l’univers creat, no ens podrà separar de l’amor de Déu» (Rm 8,38-39).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge III de durant l'any
25 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.