CAPTAIRES A LA PORTA DE L'ESGLÉSIA

Periòdicament ens trobem amb captaires a la porta de l'Església en les hores de les cerimònies. Ens tenen per rics, però passa que la majoria de la gent que avui acudeix a les Misses de dissabte o diumenge són gent gran que han sortit de casa amb els diners justos per posar a la col·lecta setmanal. Vull dir que els captaires no recullen gran cosa.

La seva presència és un xic molesta, però continuen venint.

Per part nostra és un mal senyal que els pobres es quedin a fora quan les portes resten obertes (ara a l'estiu de bat a bat). Més d'una vegada els he invitat dient-los que poden entrar i declinen la invitació. Ens veuen massa rics? Tenen por que els fem fora?

Un dia en va entrar un i es va endur uns quant ciris de plàstic vermell que la gent posa al Sant Crist i ningú no li va dir res. Jo, que estava de cara, vaig pensar que segurament no tenia llum a la nit i se les emportava per fer llum. Ho van veure uns quants i ningú no li va cridar l'atenció.

La presència d'aquesta gent ens planteja encara una altra pregunta: qui són?, ens enganyen? No ho sé, però sóc de l'opinió que és bo que els tinguem al davant com també ho vaig dir, en el seu moment, quan van posar la presó a la vora dels nostres pobles. Va bé que vegem els necessitats i els indigents i que no ens passi com aquells pobles que tenen a l'entrada un rètol molt trist que diu: «prohibida la mendicitat» que s'assembla molt a aquella campanya que deia: «Presó? No, gràcies».

Després ha resultat que ens beneficia una mica a tots el fet de tenir els pobres i els delinqüents una mica a prop.

La presència, ni que sigui impertinent, dels pobres (o millor dit, dels captaires) a la porta de l'església o a la vora de casa ens fa bé per una altra qüestió. Ens qüestiona: no serà que tenim massa de tot? I també, no serà que en el fons es fien de nosaltres pensant que els cristians els podem entendre una mica millor?

A la Bíblia (que la majoria no ha llegit mai) hi ha un llibret curtet que és la Carta de Jaume on es diu el següent:

«Suposem que, mentre la comunitat està reunida, entra un home amb un vestit magnífic i amb anells d'or, i entra també un pobre amb un vestit miserable. Si us fixeu en el qui porta el vestit magnífic i li dieu: «Seu aquí, en el lloc d'honor», i al pobre li dieu: «Tu queda't dret, o seu aquí, als meus peus», no esteu fent diferències entre vosaltres? No sou uns jutges que es guien per raonaments malvats? Escolteu, germans meus estimats: no és Déu qui ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen? Però vosaltres deshonoreu els pobres! No són els rics els qui us oprimeixen i us porten als tribunals? No són ells els qui injurien aquell bell nom que va ser invocat sobre vosaltres?» (Jm 2,2-7).

Encara ens queda una paraula del Senyor Jesús que no acabem de seguir. Escoltem-la:

«Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin» (Lc 6,30-31).

Penso que si aquesta gent han triat les portes de les nostres esglésies és que volen alguna cosa més que els pocs dinerets que en trauran. Sense que s'hagin llegit l'Evangeli pensen que algú de nosaltres els escoltarà, perquè no ens creiem aquella llei governamental que nega l'ajuda als que acaben d'arribar com si no fossin els més necessitats.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XV de durant l'any
12 de juliol de 2015