La tradició mana que a nem a rebre amb palmes, branques de llorer i oliveres a Jesús en el diumenge del començament de la setmana santa. En aquest diumenge, els que participem de la litúrgia tenim una doble sensació: per una banda pensem que la gent de Jerusalem van rebre Jesús amb entusiasme i per altra, com que en el mateix diumenge escoltem el relat de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, veiem que la mateixa gent de Jerusalem l'escridassa i el condemna a mort.
La lectura atenta dels textos ens dóna la clau del que va passar. No va ésser benvolgut a la ciutat.
L'Evangeli de Mateu diu (igual que Marc) que estava de camí des de la muntanya de les Oliveres cap a Jerusalem i dos grups de gent l'aclamaven: Els que anaven al seu davant i els que anaven al seu darrere (Mt 21,9). Però quan arribà a Jerusalem la ciutat va tenir un sisme (va tremolar) perquè la gent de la ciutat, sense saber de què anava la vinguda d'aquell personatge, pregunta qui és aquest que entra a la ciutat. Els que anaven davant d'ell i els que anaven al darrere contestaren que era el profeta de Natzaret de Galilea. L'evangelista Mateu remarca la poca gràcia que els devia fer ja que diu que la ciutat va patir un terratrèmol (i no només que es va inquietar com diuen algunes traduccions).
L'Evangelista Lluc també remarca la incomoditat de Jesús i dels ciutadans. No eren a Jerusalem sinó "mentre baixaven de la muntanya de les Oliveres", la multitud (els que anaven amb ell) l'aclamava però quan arribà prop de Jerusalem i veient la ciutat arrencà a plorar per ella (19,37-42) i lamentà que la ciutat no hagués reconegut allò que li donaria la pau. Encara no hi ha entrat.
De manera que cap d'aquests tres evangelis diu que Jesús fos ben rebut a la ciutat.
Perquè Jerusalem rebia malament a Jesús?
Perquè Jerusalem i tot el gran culte del temple s'havia convertit en una "cova de lladres". Era un lloc de privilegi, poder i prestigi i havia deixat d'ésser la casa d'oració. Jesús ho havia anat dient amb aquelles paraules que citava del profeta Osees (Os 6,6): «El que jo vull és amor i no ofrenes de sacrificis» (Mt 9,13; 12,7). Quan diu sacrificis volia dir ofrenes d'animals que se sacrificaven a l'altar amb tot un cerimonial que només estava a l'abast dels que tenien diners. Algú devia saber que en una de les pasqües Jesús, en comptes d'anar a Jerusalem, estava en territori pagà (els entorns de Tiberíades) beneint cinc pans i repartint-los a la multitud que tenia gana (Jn 6,1-15).
La gent de Jerusalem vivia dels pelegrins que hi anaven, compraven animals i pagaven els cerimonials que feien quan oferien sacrificis al temple. Tots eren fonts de divises.
Recordeu quin és l'episodi immediat a l'entrada de Jesús: va al temple i fa fora els compradors i venedors i els canvistes (els que canviaven els diners perquè el diner de pobles pagans no podia fer-se servir al temple). Molts es lucraven amb aquest treball.
Si Jesús complia el seu propòsit s'acabaven els pelegrins, els sacrificis, els treballs en el temple i les entrades de divises a la ciutat. S'entén que Jesús fos mal rebut a la ciutat.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de rams
20 de març de 2016
• 19 de març: Dia del Pare •
No és la carn i la sang, sinó el cor, el que ens fa pares i fills.
Friedrich Schiller (1759-1805)
Poeta i dramaturg alemany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.