diumenge, 23 de febrer del 2014

LA TRAVESSA DESESPERADA ALS VOLTANS DE GIBRALTAR

   El resultat és ben galdós: una colla de persones humanes ofegades al mar (quan escric això diuen uns 15).
   Em faig dues preguntes.
   Perquè el nostre govern diu que l’actuació de la guàrdia civil era proporcionada? Per un error d’objectius. Si l’objectiu era que aquests no travessessin el mar fins a territori espanyol l’actuació era proporcionada i l’objectiu aconseguit.
   Però si l’objectiu hagués estat preservar la vida de la gent? Haurien hagut de reconèixer que l’objectiu no s’havia acomplert ni de bon tros. Preservar la vida de la gent hagués estat més cristià i no haurien disparat bales de goma ni gasos lacrimògens, que van ocasionar la desesperació dels qui eren a dins de l’aigua que, per no rebre els projectils o els gasos que els abocaven els nostres guàrdies, van aguantar massa a dintre de l’aigua i una colla van morir ofegats.
   És ben clar que el primer objectiu (que no entressin al nostre territori) estava per damunt de la vida de les persones. El nostre govern diu que no disparaven contra les persones (encara que algun diu que sí que el van tocar) però els que eren espantats dins de l’aigua, ho sabien que no anaven per ells? Els guàrdies, complint ordres malignes dels seus superiors, van ésser la primera causa de la mort dels que se submergien per no rebre els projectils. Complir ordres malignes també és pecat.
   La segona pregunta que em faig és per què tants subsaharians i magrevins volen travessar l’estret i entrar a l’Europa comunitària? Penso que la resposta és ben senzilla, és que la nostra sàdica Europa (i també els Estats Units) s’han apoderat de les riqueses del continent africà i han obligat a viure en la més absoluta precarietat els habitants d’aquests països. Després d’aquest espoli, els països del primer món envien uns quants sacs de farina i alguna altra ajuda humanitària (0,7 % del PIB, o menys...) que no arriba a compensar l’enorme espoli que s’està fent encara. Si afegiu que els altres que intenten la travessa amb pastera, abans han de pagar sumes enormes per tenir lloc en la barqueta, sovint sense garanties que el vehicle marítim i destartalat els condueixi a bon port; és normal que intentin altres maneres de passar al nostre continent com ha estat aquesta de tirar-se a l’aigua i fer, nedant, el recorregut que els porta de Marroc a Ceuta o a Melilla que ja és territori comunitari.
   Hi ha altres països que també tenen riuades de refugiats que en surten per salvar la pell. En aquest moment Síria, de la qual en surten famílies senceres per fugir de la barbàrie que destrueix barriades d’algunes ciutats amb la gent a dintre. No és estrany que fugin a milers.
   No podem restar mesells davant de tanta injustícia contra les persones perquè el fill de l’home ens en demanarà comptes quan ens pregunti si vam vestir el despullat, acollir l’immigrant o visitar els presos (Mt 25,31-46).
   En canvi, quan refem la nostra història, fem homenatges als republicans i als pobrissons que van travessar els Pirineus a peu i en condicions precàries per fugir de la nostra dictadura i censurem els francesos que sovint no els van rebre dignament.
  &nbspTan dignes eren aquells com els que ara fan travesses desesperades: eren persones igual que els actuals.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge VII de durant l'any
23 de febrer de 2014