diumenge, 28 de desembre del 2014

SOM MINORIA

    No trobeu estrany si us dic de bona font que aquest any hi ha hagut 133 atacs contra centres de culte cristians a Europa (Zènit). No parlo de Nigèria on els han destruït del tot, ni tampoc dels llocs on l’Estat Islàmic ha penetrat a l’Orient Mitjà, on han fet tota mena de bestieses no sols amb els llocs de culte eliminats i cremats sinó també amb la gent que han assassinat, segrestat i violat o els han fet fugir. Parlem d’Europa.
    Això és un mal? Pels que hem de creure amb la creu del Senyor és una oportunitat. De què? De fer-nos càrrec d’una vegada que som minoria i que ésser cristians no és el més normal del món com havia estat fins no fa tant, sinó que és una opció que no serà gaire acceptada. No us estranyeu si dic que a Jesús li va passar el mateix i pitjor.
    Per això és tan important que els que ens considerem cristians coneguem quin és el fonament de la vostra fe i rebem una formació adequada sigui amb la lectura de l’Evangeli sigui amb alguna instància formativa (Grups, cursets...).
    Posem per cas que a Navarcles es bastís una Mesquita. Sabeu quina seria la proporció d’homes que hi practicarien? Vuitanta-cinc homes islàmics per cada home cristià que assisteix a les celebracions de l’església. La proporció de dones seria una mica diferent però amb majoria relativa islàmica. Som minoria.
    Avui per avui els atacs contra els centres islàmics no s’han donat en el nostre país encara que hi ha hagut molta oposició al fet que se’n construeixin. I Déu vulgui que la violència no comenci perquè entraríem en una voràgine de venjances que no se sap com s’aturaria. Veient les coses que passen avui, no trobareu gens estrany que en segles anteriors es produís la reconquesta i sortissin les ordres trinitàries i mercedàries per anar a rescatar captius de l’Islam. També és cert que en aquelles èpoques hi va haver bona entesa entre els savis musulmans i cristians (unes minories) però a nivell popular la cosa anava a maldades amb ràtzies temibles com la d’Almansur a Barcelona o a Manresa.
    Ara tenim l’avantatge de poder mirar les coses amb perspectiva veient el que ha passat en segles anteriors i coneixent més allò que sembla estrany: el cristianisme fa nosa i no pel poder que ha tingut (que ha estat real) sinó per la capacitat crítica enfront les injustícies.
    A veure si hi ha cap empresa una mica important que, per felicitar el Nadal, faci servir el nom de Jesús. Se’n guardaran. Ara estem on havíem d’haver estat, en minoria. A quina empresa li agrada que parlem de perdó i de compassió envers els més desafavorits? O que li diguem que tenim els ulls posats en el que Déu vol de nosaltres i no pas en el lucre?
    Per a nosaltres, els cristians que llegireu aquestes ratlles (molts lectors no en són pas) l’ADVENIMENT DE JESÚS ÉS LA RAÓ DE LA NOSTRA ESPERANÇA.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de la festa de la Sagrada Família
28 de desembre de 2014