diumenge, 4 de setembre del 2016

COMENÇANT PELS MÉS POBRES

Us sorprendrà si dic que una bona part de l'auge dels partits d'extrema dreta del Nord d'Europa es deu al fet que molts dels vots que reben són per la política social a favor dels més pobres. No m'ho invento. Segurament ho trobareu estrany perquè uns partits de dretes com els que hi ha al nostre país han desemparat els pobres i estan preparant un futur sense esperança perquè si es permeten els salaris que s'estan autoritzant, amb quins diners de cotitzacions es pagaran les pensions en el futur? Parlo dels partits d'extrema dreta d'Europa, no dels nostres. Molts altres partits parlen dels "més pobres" però només son paraules: o bé no veiem mai que vagin a visitar malalts, residents o presons o bé, quan han governat, no han pensat en ells. Pitjor encara quan es van honorant els uns al altres i es donen els títols de benefactors i surten als diaris com a persones caritatives.

Recordeu allò que deia Jesús:

«Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic?» (Jn 5,44).

O allò altre quan recrimina als poderosos que es fan dir benefactors.

«Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors» (Lc 22,25).

He dit al començament que els partits d'extrema dreta d'Europa atenen més els pobres. Citaré un fragment d'un article de González Faus que diu el següent:

Trobem aquests partits a Alemanya, França, Polònia, Àustria (amb un 36% dels vots)... Però la sorpresa és que aquests són socialment més avançats que les nostres presumptes esquerres. Lepen recull reivindicacions que Hollande havia desestimat, Hongria és un dels països més igualitaris d'Europa i el nou govern polonès ha establert un salari mínim per hora i una assignació per cada fill finançada amb els impostos als bancs i a les grans superfícies i manté la jubilació als 65 anys (Revista Iglesia Viva, núm. 266, pàg. 80).

Cal afegir també que les extremes dretes són molt racistes (recordeu allò de "primer nosaltres i els nostres").

Segons el mateix autor que he citat, la Revolució francesa va ésser una revolta burgesa amb escàs interès social. Més preocupada per l'anticapitalisme i l'anticlericalisme va oblidar els condemnats de la societat. Segons ell, també diu que Karl Marx va recuperar la justícia social, però els grans moviments comunistes estalinistes i la revolució russa van deixar l'esquerra descafeïnada i adulterada. El que se'n diu esquerres de plàstic.

La nostra església en tots els temps ha tingut orfenats, escoles per a pobres (no totes), campaments per a la joventut, residències i una gran opció caritativa (Càritas) però, encara ara, està donant una imatge d'un poder que no té, amb unes cerimònies ampul·loses, sobre tot les que ens ofereix la televisió en les grans celebracions.

En resum, que ni la mateixa església, ni els partits, ni les entitats financeres, ni el món de l'esport no s'acosten als més pobres (amb algunes excepcions, és clar).

Uns i altres oblidem que segons l'Evangeli haurien d'ésser els primers i descuidem aquella insistència de Jesús que preferia els més petits i pobres perquè «us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial» (Mt 18,10). Us invitaria a llegir l'Evangeli (un fragment cada dia) per descobrir quina és la actitud de Jesús enfront els més pobres i com Ell mateix es posava el darrer de tots rentant els peus dels seus deixebles. Al poc de fer-ho reconeixereu que no sabíeu que l'Evangeli deia aquestes coses.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXIII de durant l'any
4 de setembre de 2016