Reprodueixo un comunicat d’alguns capellans del Bisbat de Vic al qual m’adhereixo:
CONSTATEM el fort trasbals que vivim a Catalunya des de fa temps, però sobretot aquestes darreres setmanes i dies: s’ha fet tot el possible perquè no poguéssim votar, s’ha apallissat brutalment gent pacífica, s’ha tergiversat la informació mentint i negant l’evidència, s’ha tancat a la presó dos homes de pau. Finalment amb l’aplicació de l’article 155 s’ha subjugat tot un poble abolint les institucions votades democràticament pels seus ciutadans... En resum, es vol negar al nostre Poble, amb mitjans ben poc justos, l’exercici del dret a l’autodeterminació.
El papa Joan Pau II en el discurs a l’ONU, (5-X-1995) legitima aquest dret fonamental quan diu: «Ni un estat, ni una altra nació ni cap organització internacional, no té mai dret a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir».
Des d’aquesta perspectiva, i sobretot mirant com es trepitgen drets fonamentals, com a capellans de les nostres comunitats:
DENUNCIEM la violència, la mentida, la presó, la persecució de les llibertats de reunió i d’expressió, la supressió de les nostres institucions, el Parlament i el Govern, la utilització política dels jutjats i un molt llarg etcètera prou conegut… que han trasbalsat la convivència.
FEM UNA CRIDA a tots els ciutadans, a les forces d’ordre públic i als polítics que les comanden, a utilitzar el diàleg i mitjans sempre pacífics a l’hora de promoure els drets històrics del nostre poble, i ESPEREM el retorn dels drets fonamentals, de les més altes Institucions de Govern, el respecte a la pluralitat de pensament i a les legítimes aspiracions del poble català.
Preguem per tot el que estem vivint, amb el desig que prevalgui la serenitat, el respecte i la pau.
Fins aquí aquest comunicat al qual m’adhereixo. Per aclarir-nos vull afegir el següent:
Els cristians ens guiem per la fe, l’esperança i la caritat.
Per la fe aprenem a valorar allò de bo que rebem dels altres (també dels que pensen diferent de nosaltres). Això no treu la capacitat de denunciar les injustícies i les mentides.
Per l‘esperança ens movem sense por. Recordeu aquella dita que es va anar repetint «no tenim por». Ens movem amb un clam esperançat que ens dóna valentia en allò que fem.
I per la caritat que ens obliga a estimar també els enemics i desitjar-los el millor sense caure, com ha passat sovint, amb la burla contra els que pensen diferent i, per suposat, sense perjudicar-los amb cap mena de violència.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXI de durant l'any
5 de novembre de 2017