diumenge, 7 de gener del 2018

ANY NOU, VIDA NOVA

Aquests dies de començament d’any hem rebut tota mena de desitjos de pau pel nou temps que comença. Missatges electrònics a dojo i, si rebem alguna carta de paper, ja no és d’amics sinó de cases comercials amb tota mena de dissenys. La paraula pau massa repetida… i no és pas que no m’agradi, sinó que en cada missiva té un significat diferent. Ja no parlo dels països que, a més d’estar armats fins a les dents amb bombes de destrucció massiva (i que són els que intenten impedir que altres les tinguin), ens volen fer creure que les tenen per garantir la pau. No ens ho creiem, però ens sentim impotents davant la força que tenen aquests poderosos.

Parlo, ara sí, del desconcert que hem tingut en veure que el nostre poble ha estat la joguina de militars i jutges mentre aquells que havien de parlar per trobar acords de pau ens enviaven, sense dissimular la cara burleta, tota mena de càstigs i restriccions econòmiques.

Com aconseguir la pau si sempre tenim la sensació d’ésser els de sota i els impotents? Tenim dues armes molt poderoses al nostre abast:

  • Per una banda, la nostra fe que ens diu que el Pare del cel ens estima i ens diu, com digué a Jesús: «Tu ets el meu fill, el meu estimat». Sabem qui som i quina és la nostra dignitat. No estem abandonats en un punt ignot de l’univers. Diu Sant Pau a la carta als Romans: «Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. Hem estat salvats, però només en esperança» (Rom. 8:22-24 BCI). Dit en forma de benaurança: si ens delim per la pau serem anomenats fills de Déu.
  • Per altra banda tenim el poder de perdonar i beneir també els qui ens volen mal. «Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l'hospitalitat. Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom» (Rom. 12:13-17 BCI). Dit amb un llenguatge que s’ha fet servir aquests darrers dies: no desafiarem els altres (adversaris) proclamant “a por ellos”, sinó que els desitjarem tota mena de béns i benediccions ja que els reconeixem també com a fills de Déu i germans.

En resum: la descoberta de la nostra dignitat i l’amor a l’altre. Aquestes dues coses són les nostres armes i no passen, sinó que perduren.

Ja ens diu Jesús que la pau que ell porta és diferent de la que dóna el món. «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin» (Jn 14,27 BCI).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge del Baptisme del Senyor
7 de gener de 2018


La confiança ha de donar-nos la pau. No n'hi ha prou amb la bona fe, cal mostrar-la, perquè els homes sempre veuen i poques vegades pensen

Simón Bolívar (1783-1830)
Militar i polític d'origen veneçolà