La presència de Jesucrist en la nostra comunitat (i en la de Mura o Sant Fruitós) la tenim de manera especial en cada Celebració Eucarística (les Misses) mentre siguin fetes amb comunió amb el bisbe del nostre territori, en aquest cas el de Vic. Hi ha la presència de Crist en les lectures de la Paraula de Déu, en el Pa que mengem (la Sagrada Forma) i en la mateixa Comunitat sobre la qual recitem més d'una vegada en cada Missa: "El Senyor sigui amb vosaltres".
Si ja tenim la presència real del Crist entre nosaltres quina cosa hi afegeix la vinguda del Senyor Bisbe a la parròquia sigui per les confirmacions sigui per les visites pastorals?
Ell, sense les diferents comunitats diocesanes, no seria pas "l'Altre Crist" a la terra i nosaltres (les diverses comunitats del bisbat) sense ell, tampoc.
Quan ell ve "confirma" el lligam que hi ha entre nosaltres i ell i ens posa en contacte amb tots els altres bisbes del món. Qualsevol bisbe no ho és només d'un territori (el de Vic, en el nostre cas) sinó que, amb el col·legi de bisbes, és bisbe de tot el món i mai no es podrà desentendre del que passa al Paquistà o a Rwanda ni tampoc del que succeeix als catòlics del Japó o d'Argentina. El nostre bisbe (sigui quin sigui) és la cara visible de la nostra sol·licitud per totes les esglésies, com deia Sant Fruitós poc abans de rebre la corona del martiri a Tarragona.
Per això, quan visita una parròquia, no ve només per administrar el sagrament de la Confirmació com ho farà el dia 10 de setembre, sinó que la seva presència ens recorda que no solament creiem en el Crist, sinó que tots nosaltres, mentre formem part de la comunitat diocesana, també som corresponsables de l'evangelització de tot el món. La salvació no és cosa entre cada un de nosaltres i Déu. Si fos així oblidaríem que el Creador és Pare de tots i per tant tots els homes i dones del món són germans nostres.
Quan ens vénen equatorians o africans i entren a l'església a pregar amb nosaltres no tenim pas cap dubte que formen part d'una mateixa església estesa per tot el món i trobem ben normal que combreguin del mateix pa i escoltin la mateixa paraula de Déu. Si han rebut el baptisme i la confirmació en el país d'on procedeixen no els preguntarem pas el color de la cara del bisbe o del capellà que els la va administrar perquè sabem que aquells capellans i bisbes estan en comunió amb nosaltres.
El sagrament de la Confirmació que rebran uns pocs i que molta gent de la nostra parròquia no ha rebut mai, seria un dels senyals de la nostra comunió amb l'església universal. És un vertader contrasentit que molts cristians del nostre poble mai no hagin "confirmat" la seva pertinença a l'església de tot el món i la veneració al bisbe de la nostra diòcesi que, amb la seva presència, crea aquest lligam.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXIII de Durant l'Any
5 de setembre de 2010