Un dels mites més coneguts i entranyables és el del Paradís terrenal en el qual Adam i Eva, posats allà per Déu, saben que no poden menjar del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal.
Estem mal acostumats amb els artistes que ens pinten Eva i Adam amb una poma mossegada als dits, però si teniu la Bíblia a la mà veureu com no parla de cap mena de fruita en concret (Gn 3,6) sinó de la fruita de l'arbre del coneixement del bé i del mal. Per entendre el significat d'aquell mite escolteu el que els diu el temptador per boca de la serp: «Si en mengeu sereu com déus». Com deia Mossèn Ballarin en un article a l'Avui la setmana passada, que pel sexe hi ha hagut uns pocs morts, però la multitud de morts han vingut perquè els governants han “cregut que eren déus”.
Les grans mortaldats dels països han vingut quan un dels governants (dictador o emperador...) s'ha cregut que era déu i així ha pogut disposar de la vida de la gent, sobre tot dels pobres i desemparats.
Alguna cosa d'aquestes passa a Líbia (encara que ningú no ens assegura que el qui el substituirà no es pensi també que és déu). Passava a Alemanya amb els nazis, a Rússia amb els deportats i assassinats a Sibèria per Stalin (es parla de vint milions), a Cambotja amb Pol Pot... i hi podríem afegir una llarga llista de déus (dictadors que s'han cregut que ho eren) que han fet el que ells en diuen "neteges ètniques". Han disposat a plaer de la vida dels altres.
Segurament que aquesta mena de falses divinitats que el poble adora quan governen, faran molts altres abusos econòmics, sexuals, tindran palaus esplendorosos... però el mal radical és el que el llibre del Gènesi denuncia explicant en forma senzilla quan la serpent (que era el temptador) els va oferir la fruita de l'arbre del coneixement del bé i del mal dient-los que si en menjaven serien com déus. De fet estem massa acostumats a veure Eva amb una poma mossegada i ningú no ens explica el vertader significat d'aquella temptació que és la mateixa que es va repetint al llarg dels temps. Encara avui ara hi ha gent que es posa en el “lloc de Déu” i aquestes són les persones verdaderament perilloses tan si són polítics, com si són sindicalistes, potentats de la banca o eclesiàstics.
I això per què?
Perquè aquell que s'ha cregut que és com déu comença, des de que s'ho creu, a disposar de la vida de la gent.
En la mateixa bíblia, en el capítol següent, Caín, fill d'Adam i Eva, va disposar de la vida del seu germà Abel i el va matar.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge III de Quaresma
27 de març de 2011