diumenge, 26 de febrer del 2012

FINS ON SOM LLIURES?

   Si heu seguit la vida de Ghandi o de Luter King us haureu fixat en la seva llibertat. No li tenien por a la mort i per això parlaven obertament. Això mateix trobem en Jesucrist. Era lliure i parlava lliurement. Va ésser lliure de la seva família que el volia dominar, d’Herodes, el rei jueu al qual no li va contestar quan semblava que més ho necessitava. Lliure davant dels deixebles quan va veure que una majoria l’aban donava (Jn 6,60.66). Ell sabia que la seva llibertat podia comportar-li enfrontaments fins i tot amb la pròpia família (Lc 14,49-53) que en un moment el volien empresonar (Mc 3,21).

   Nosaltres parlem de pau i no violència però, quan veiem un poble tiranitzat desitgem un altre país més armat que surti a alliberar-lo (venent armes als insurgents o atacant directament com ha passat a Líbia o a Síria). Els resultats són que hi ha moltes més morts i els nous dirigents, quan aconsegueixen el poder, solen ésser tan tirans com els anteriors. Simplement aquests pobles passen del foc a les brases.

   La gent lliure, els que fan les denuncies i se la juguen amb la paraula, o bé passen desapercebuts, o estan empresonats o moren en circumstàncies estranyes.

   Però Jesús també era lliure d’ell mateix. La seva cruel mort va ésser conseqüència de la seva llibertat en la defensa dels pobres estimats per Déu.

   Si us sabeu situar en el seu temps, entendreu com era d’agosarat dir al paralític que no era pecador. Amb això desmuntava el negoci del perdó que el temple del seu temps tenia organitzat; entendreu també com trencava tota mena de lligams quan s’atura davant d’una viuda que portava el seu únic fill a enterrar. Com a dona no li podia parlar pel carrer, com a viuda jove era “castigada per Déu” i com a mare adolorida per la mort de l’únic fill quedava sense la protecció de cap més home de la casa; i encara Jesús toca el fèretre (que no era permès tocar sense quedar impur). Amb gestos com aquest deixava en evidència la injustícia d’aquella societat que marginava les dones i sobre tot les viudes com a víctimes d’algun presumpte pecat.

   Probablement alguns altres devien veure i patir aquelles injustícies i no s’atre vien a dir res. Jesús va ésser qui les va denunciar sabent que aquella societat no li perdonaria l’atreviment. Diu l’Evangeli que sabia el que li havia de passar (Jn 18,4). Va tenir por (la por no treu pas la valentia) però va seguir endavant (Lc 22,42).

   D’on va treure la força? De la disponibilitat. Ja ho havia dit en la primera de les temptacions al desert quan li respon al temptador : «No sols de pa viu l’home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu» (Mt 4,4). Estava disponible sempre a respondre el que Déu Pare volia d’ell. Havia descobert en el baptisme del Jordà que Déu era Pare i per tant Ell era fill. Com a fill estimat respon a tot el que el Pare vol per a ell i per als altres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge I de quaresma
26 de febrer de 2012