En el darrer article vaig dir que, els que es posaven furiosos per les mofes que fan contra l’l’Islam, són fonamentalistes. Si només fossin fonamentalistes rai! Però un cop esverats maten. La temptació nostra és dir: «Culpa d’ells!».
 I nosaltres?
 Observeu una contradicció en el nostre món occidental. La nostra gent defensa la llibertat de tota mena: liberalisme sobre tot econòmic. Passa que amb aquest liberalisme els treballadors que cobren el sou mínim estan en 461,00 € amb un IVA del 21% (literalment ofegats) mentre França i Bèlgica tenen el mateix IVA però amb un salari de 1.350,00 € de promig. La llibertat en el món econòmic és mentida perquè el pobre sense recursos no és lliure i menys l’aturat.
 Però hi ha una altra llibertat que els nostres governs defensen com sagrada: la d’insultar i mofar-se de qui et doni la gana. És el cas de les caricatures i les filmacions sobre el profeta de l’Islam. Hem de posar les mateixes restriccions que quan parlàvem d’economia: els perjudicats no són lliures.
 Perquè l’apallissat econòmicament i l’insultat en matèria religiosa no són lliures?
 Perquè es necessita molt coratge a fi de no reaccionar amb violència, que és el que surt espontàniament de dintre. La força del pobre i l’insultat és la del perdó i molts no la tenen. El perdó que no consisteix a dir «deixem-ho estar», sinó a tenir un esperit fort amb què lluitar sense haver de fer mal al que te n’ha fet, però cercant mitjans perquè aquestes coses no es repeteixin. En l’econo mia molt sovint hi ha hagut sort dels sindicats que han lluitat a costat del feble, però en la religió (quan rep una forta ofensa) cal trobar gent d’espiritualitat consistent, per tant no fonamentalista, que t’aconselli amb paraules serenes. L’espiritualitat és la capacitat d’aguantar i estimar sense deixar de lluitar per aconseguir que, el que t’ha ofès, canviï d’actitud. Això no es pot exigir a tothom perquè, com he dit, cal molt coratge.
 Voldria afegir que hi ha molt mala educació i manca d’ètica quan els amos del gran capital aliats amb el poder polític fixen un salaris mínims tan baixos i deixen tanta gent a l’atur, per tant que no responen a la imatge del “fill de l’home” que anunciava Jesucrist ja que no poden viure com a persones dignes i també cal dir que els que han fet caricatures ofensives a la religió islàmica tenen molt mala educació i manca d’ètica perquè, com he dit, la majoria dels ofesos estan indefensos. Els cristians, tan febles com som, no hem de tenir por a reprovar els uns i els altres ja que no tenim pas dret a exigir que el món islàmic estigui ple de gent forta d’esperit capaç de perdonar. Tampoc no ho fem la majoria de nosaltres.
 Les nostres lleis que defensen la llibertat econòmica (el liberalisme) no són cristianes i les que defensen la llibertat d’insult i de mofa tampoc. Amb això no dic pas el que han de legislar els governs; allà ells. Només que aquestes lleis no són cristianes.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXVI de durant l'any
30 de setembre de 2012