Anem confosos si pensem que la resurrecció hagués de consistir a tornar a refer els ossos, tornar-los a omplir de carn i (insuflats per Déu) que tornessin a reviure. Aquest és el relat que trobem en el profeta Ezequiel quan diu:
Llavors vaig veure que es cobrien amb tendons, els creixia la carn i es revestien de pell pel damunt, però (encara) no tenien esperit de vida (Ez 37,8).
Aquesta profecia és simbòlica i ho diu el mateix profeta d’aquesta manera:
Llavors ell em digué: «Aquests ossos, fill d'home, són tot el poble d'Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l'esperança; per a nosaltres, tot s'ha acabat”» (Ex 37,11).
El profeta volia animar la gent dient-los que encara que es pensaven que ja eren morts podien tornar a la vida.
La resurrecció, doncs, no consisteix a recuperar els elements ossis ni càrnics. És una altra cosa que té molt a veure amb allò que diu el Pare del fill pròdig quan ha tornat el fill:
«Porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.» I es posaren a celebrar-ho (Lc 15,23-24).
En paraules d’avui en diríem la recuperació de la persona. El fill perdut ha tornat a la vida.
Per això l’enterrament o la incineració no tenen res a veure amb la resurrecció. Si un cos incinerat no pogués ressuscitar tampoc no ho podria fer el gran Sant Fruitós que va ésser cremat a l’amfiteatre de Tarragona. Si parlem de Sant Fruitós que té la vida en Déu ho diem perquè ens està donant vida a nosaltres i creiem que està en Déu. La vida que ens dóna a nosaltres és la resurrecció.
Així doncs la incineració està prohibida? No. Cap document dels que han sortir darrerament parla de prohibició. Parlen del respecte que ens han de merèixer els difunts tant en el lloc on dipositarem les seves cendres com en la comunicació a la família del que n’hem fet de manera que ningú no pensi que els hem menyspreat.
Quan els diaris o les imatges televisives ens diuen que l’església prohibeix la incineració ens estan mentint, perquè massa sovint passa que els periodistes posen titulars a una notícia sense haver-se-la llegida. Un diari copia de l’altre sense contrastar si el que ha sentit o ha llegit és veritat o mentida.
Hi ha moltes maneres de tractar amb respecte les restes dels difunts, i una d’elles és que tota la família i els amics sàpiguen què se n’ha fet.
Un cop esdevinguda la mort és el moment de posar la mirada enlaire i recordar el difunt amb amor.
El document, no del Papa sinó d’un cardenal de la congracio per la doctrina de la fe (Müller), diu així:
La preocupación específica de este documento se refiere a la conservación de las cenizas sin olvidar que la Iglesia recomienda vivamente que se conserve la piadosa costumbre de sepultar los cuerpos de los difuntos. Aunque la cremación no está prohibida a no ser que haya sido elegida por motivos contrarios a la fe cristiana.
Instrucción Ad resurgendum cum Christo
acerca de la sepultura de los difuntos
y la conservación de las cenizas en caso de cremación
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXII de durant l'any
6 de novembre de 2016
El cos humà no és més que aparença, i amaga la nostra realitat. La realitat és l'ànima.
Victor Hugo (1802-1885)
Novel·lista francès