Els que coneixeu la Bíblia recordareu l’episodi en el que David va perdre el cap en veure una dona molt bella, anomenada Betsabé i, per tenir-la, va fer matar el seu espòs Uries que era un soldat del rei. El rei tenia moltes dones i, en canvi, Betsabé era l’única que tenia Uries (2Sa 11,1-27). Tot hagués quedat així si Déu no s’hagués revelat al profeta Natan que es va presentar davant el rei i li va dir aquella paràbola de l’ovella única.
«En una ciutat hi havia dos homes; l'un era ric, i l'altre, pobre. El ric tenia molts ramats d'ovelles i de vaques. El pobre no tenia sinó una ovella petita, que ell mateix havia comprat i havia criat. L'ovella creixia amb ell i amb els seus fills, menjava del seu plat, bevia del seu got i dormia als seus braços. La tenia com una filla. Un dia, el ric va rebre a casa seva un home que anava de pas i, com que li dolia de prendre un cap de bestiar dels seus ramats per servir-lo al foraster, va prendre l'ovella del pobre i la va servir al qui havia arribat a casa seva.» David es va indignar moltíssim contra aquell home i digué a Natan: «Ho juro per la vida del Senyor: l'home que ha fet això mereix la mort! Pagarà l'ovella quatre vegades, perquè no li ha dolgut gens ni mica això que ha fet!» (2Sa 12,1-6).
Doncs bé. Aquesta paràbola expressa molt bé el que encara avui, tres mil anys més tard, està passant. Ara no són ovelles sinó milions de diners. Els uns en tenen molts i la majoria molt pocs. Per rescatar l’economia dels que s’han enriquit, han fet la mateixa estratègia que denuncia el profeta Natan: Matar l’única ovella que tenia el pobre, és a dir: Posar més impostos als pobres els països pobres. Com que la gent es va quedant sense l’ovella (sense diners ni treball), el resultat és que les petites i mitjanes empreses han acomiadat treballadors o han baixat les persianes. El pobre és el més perjudicat.
En l’exemple que he posat, el rei David va reconèixer el seu pecat (2Sa 2,13). En el cas del nostre món, no sembla que els que tenen molt n’estiguin gens penedits perquè hem de sentir que ens diuen coses com:
- «La culpa és dels pobres que han estirat més el braç que la màniga» (A veure si els pobres encara en seran els culpables!).
- O també diuen: «Nosaltres sabem el que convé al país i ho farem».
No tenen compassió dels pobres. Ho coneixereu quan ens informen, que no ens parlen de famílies afligides sinó de xifres que augmentaran o minvaran, ignorant que darrere d’aquests guarismes hi ha famílies i persones molt castigades. Fixeu-vos que diuen: «El nombre d’aturats arribarà al tant per cent». No veuen que el pobre ha quedat sense l’única ovella ni que les famílies aturades que han de fer cua per acaptar el menjar a les institucions benèfiques i no poden ni tan sols triar el que menjaran (mengen del que els donen). Els immigrants encara ho tenen pitjor perquè molts han de retornar fracassats al seu país.
Mentre estant contemplen astorats com, els que tenen moltes ovelles, es retiren amb jubilacions substancioses i els capitals dels que tenen molt, encara han crescut. Amb altres paraules els ha augmentat el ramat. Els que ja tenien, tenen més i aquell que acariciava una única ovella, li han presa.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Pentecosta
19 de maig de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.