dissabte, 26 de març del 2016

LA VERGONYA DE LA NOSTRA EUROPA

Sembla que les imatges més impactants del problema dels refugiats són aquests milers de persones atrapades entre fronteres enfangades per les pluges i desateses en les necessitats més bàsiques.

Però les que ens haurien d'impactar de debò són les d'uns senyors, en grans dependències i ben servits, que s'asseuen al voltant d'una taula i, prescindint del sofriment d'aquells que que han hagut de deixar la seva terra, oblidant que s'escapen a causa de les armes que ells mateixos els han venut, decideixen la sort d'aquests refugiats.

L'Europa de mercaders ha guanyat a la dels místics. Aquests senyors asseguts al voltant d'una luxosa taula han oblidat que ells mateixos són fills, néts o besnéts d'antics refugiats sigui per la segona guerra mundial, sigui per alguna altra situació política que obligà a desplaçar-se aquell que els precediren.

Han oblidat també que molts d'ells tenen familiars a qualsevol país de l'Amèrica llatina, que hi van haver d'emigrar quan la nostra Europa els perseguia o els condemnava a malviure en la fam.

Han oblidat els fonaments de la senyera europea que té dotze estrelles en blau de fons per recordar que els nostres orígens estan en la Bíblia, dotze estrelles en el llibre de l'Apocalipsi (Ap 12,1). La dona coronada amb dotze estrelles no és vençuda pel maligne. Ha de passar pel desert però és alliberada. Aquests senyors ben vestits i ben educats, quan parlen, han oblidat el manament de l'amor i no creuen en la PASQUA que inicialment era un pas de l'esclavatge a la llibertat, un pas de la mort a la vida en els temps de l'Èxode, la primera Pasqua bíblica.

No creuen en la nostra història, en la qual els nostres avantpassats van venir emigrats i van poblar les terres que avui anomenem nacions o estats. Si han sobreviscut és perquè els nostres antics els van rebre.

Unes entitats catòliques (Càritas, Justícia i Pau, jesuïtes-social, Confer...), han emès un comunicat que transcric en part. I jo m'hi adhereixo:

[…] Denunciem un acord inèdit que suposa un gir radical del sistema. La Comunitat europea ha decidit comprar amb el desemborsament d'una partida extraordinària de 3000 milions d'euros addicionals, al govern d'Ankara, afegint-hi altres contrapartides, la feina de contenir els refugiats fora de les fronteres comunitàries i permetre la devolució a Turquia de totes les persones que travessen les fronteres de la Unió.

Amb aquest gest la imatge de l'Europa dels mercaders torna a emergir junt amb una llarga sèrie d'accions caòtiques i repressives que es vénen adoptant els darrers mesos contra els refugiats en les fronteres de l'Est.

L'acord adoptat amb Turquia viola els convenis internacionals i europeus, ratificats en el seu moment pels estats membres, que prohibeixen expressament la devolució de persones que són objecte de persecució o víctimes de la guerra. És, per tant, inaplicable. A més a més, suposarà un increment més gran de l'enorme sofriment, dolor i mort per part d'aquells que arrisquen la seva vida cercant benestar, seguretat i protecció a les portes d'Europa […]

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Pasqua
27 de març de 2016


La descomposició de tot govern comença per la decadència dels principis sobre els quals va ser fundat.

Montesquieu (1689-1755)
Escriptor i polític francès

diumenge, 20 de març del 2016

LA MALENTESA ENTRADA DE JESÚS A JERUSALEM

La tradició mana que a nem a rebre amb palmes, branques de llorer i oliveres a Jesús en el diumenge del començament de la setmana santa. En aquest diumenge, els que participem de la litúrgia tenim una doble sensació: per una banda pensem que la gent de Jerusalem van rebre Jesús amb entusiasme i per altra, com que en el mateix diumenge escoltem el relat de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, veiem que la mateixa gent de Jerusalem l'escridassa i el condemna a mort.

La lectura atenta dels textos ens dóna la clau del que va passar. No va ésser benvolgut a la ciutat.

L'Evangeli de Mateu diu (igual que Marc) que estava de camí des de la muntanya de les Oliveres cap a Jerusalem i dos grups de gent l'aclamaven: Els que anaven al seu davant i els que anaven al seu darrere (Mt 21,9). Però quan arribà a Jerusalem la ciutat va tenir un sisme (va tremolar) perquè la gent de la ciutat, sense saber de què anava la vinguda d'aquell personatge, pregunta qui és aquest que entra a la ciutat. Els que anaven davant d'ell i els que anaven al darrere contestaren que era el profeta de Natzaret de Galilea. L'evangelista Mateu remarca la poca gràcia que els devia fer ja que diu que la ciutat va patir un terratrèmol (i no només que es va inquietar com diuen algunes traduccions).

L'Evangelista Lluc també remarca la incomoditat de Jesús i dels ciutadans. No eren a Jerusalem sinó "mentre baixaven de la muntanya de les Oliveres", la multitud (els que anaven amb ell) l'aclamava però quan arribà prop de Jerusalem i veient la ciutat arrencà a plorar per ella (19,37-42) i lamentà que la ciutat no hagués reconegut allò que li donaria la pau. Encara no hi ha entrat.

De manera que cap d'aquests tres evangelis diu que Jesús fos ben rebut a la ciutat.

Perquè Jerusalem rebia malament a Jesús?

Perquè Jerusalem i tot el gran culte del temple s'havia convertit en una "cova de lladres". Era un lloc de privilegi, poder i prestigi i havia deixat d'ésser la casa d'oració. Jesús ho havia anat dient amb aquelles paraules que citava del profeta Osees (Os 6,6): «El que jo vull és amor i no ofrenes de sacrificis» (Mt 9,13; 12,7). Quan diu sacrificis volia dir ofrenes d'animals que se sacrificaven a l'altar amb tot un cerimonial que només estava a l'abast dels que tenien diners. Algú devia saber que en una de les pasqües Jesús, en comptes d'anar a Jerusalem, estava en territori pagà (els entorns de Tiberíades) beneint cinc pans i repartint-los a la multitud que tenia gana (Jn 6,1-15).

La gent de Jerusalem vivia dels pelegrins que hi anaven, compraven animals i pagaven els cerimonials que feien quan oferien sacrificis al temple. Tots eren fonts de divises.

Recordeu quin és l'episodi immediat a l'entrada de Jesús: va al temple i fa fora els compradors i venedors i els canvistes (els que canviaven els diners perquè el diner de pobles pagans no podia fer-se servir al temple). Molts es lucraven amb aquest treball.

Si Jesús complia el seu propòsit s'acabaven els pelegrins, els sacrificis, els treballs en el temple i les entrades de divises a la ciutat. S'entén que Jesús fos mal rebut a la ciutat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de rams
20 de març de 2016

• 19 de març: Dia del Pare •

No és la carn i la sang, sinó el cor, el que ens fa pares i fills.

Friedrich Schiller (1759-1805)
Poeta i dramaturg alemany

diumenge, 13 de març del 2016

ELS INSULTS VERGONYOSOS

Serà casualitat? En dubto perquè aquesta setmana cada vegada que sortia un polític als mitjans de comunicació era per remarcar els insults que directa o veladament feia contra els del partit contrari. De manera que hem esmorzat, dinat i sopat amb insults. Vol dir que aviat no podrem pair tanta paraula de mofa que indica, ben cert, que no estan gens ni mica disposats a arribar a cap mena d'acord. Ens mantenim així amb un govern provisional que també es va degradant als nostres ulls cada vegada que fa una declaració.

Per contra, quan ens presenten els ídols intocables del futbol ens els ensenyen amb les mans implorant al cel pels gols que han aconseguit i abraçant-se entre ells com si estiguessin tastant la glòria. Els ulls se'ns n'hi van en veure'ls.

Aquest contrast entre la manera de presentar els polítics per una banda i els grans jugadors (els nostres, és clar) per l'altra, és una manera subliminar de dir-nos quins hem de menysprear i a quins hem de venerar. No parlo d'un diari o d'una televisió, ja que és una constant generalitzada.

Pregunto: s'adonen aquests responsables dels "mitjans" que estan degradant la política quan aquesta és l'única arma una mica eficient que tenim per ordenar la societat? Perquè, a la fi, quan s'arribi a formar un nou govern segur que alguns que ara diuen que no dormiran al mateix llit que un altre els veurem en un mateix consell de ministres, a no ésser que un general interrompi al Congrés, amb una mica més de traça que el del 23 F, i ens imposi un executiu militaritzat.

Jo no sé quins polítics són creients i quins estan lluny de la religió, però alguns hi deu haver per als quals les paraules de Jesús referent als altres tenen encara rellevància. Diu Jesús: «Jo us dic: El qui s'irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l'insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de la gehenna. Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l'altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allí mateix, davant l'altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena» (Mt 5,22-24). Justament l'Evangeli d'aquest diumenge ens dóna una pauta per tractar aquells que considerem dolents. Li presenten a Jesús una dona que tots podien insultar i denigrar perquè, en una societat racista com aquella, era adúltera. L'adulteri era més un pecat contra la raça que no pas contra el sexe. Posen la dona al mig i demanen a Jesús que es pronunciï si s'ha de complir la llei de lapidar-la o no. Jesús s'adona de l'esperit malvat dels que l'acusaven perquè havien estat espiant-la i ara es delectaven mirant la cara de l'acusada. Què fa Jesús per retornar la dignitat a la dona? Primer de tot no li mira la cara (mirar-la hauria estat un gest voluptuós i obscè perquè us haureu fixat que els acusats que surten a la TV miren, sobretot, de cobrir-se el rostre). Quan els delators insisteixen, Jesús s'encara a ells dient-los que «el que estigui net de pecat que tiri la primera pedra». Una resposta molt exigent perquè la primera pedra era un roc de considerable dimensió per deixar atuïda la víctima. Era la porta oberta perquè tots els altres també tiressin pedres contemplant la pobra acusada agonitzant. I seguidament Jesús torna a ajupir-se sense mirar la dona que va veient que la seva dignitat comença a renéixer. Els acusadors fan mutis i se'n van. Per últim Jesús s'aixeca i li fa una pregunta ben senzilla: «On són?». La dona, deslliurada de l'acusació, diu que «se n'han anat» (Jn 8,1-12). És un exemple de tot el contrari de la burla i la mofa.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de quaresma
13 de març de 2016


Els diaris a Espanya es fan, en primer lloc, perquè els llegeixin els periodistes; després, els banquers; després, perquè el poder tremoli, i, finalment, potser, perquè els fullegi el públic.

Antonio Fraguas Forges (1942)
Humorista espanyol

diumenge, 6 de març del 2016

ASSUMIM ELS ATACS CONTRA L'ESGLÉSIA

En tots els temps l'església ha estat perseguida i vituperada. I no és perquè siguem bons. Se'ns exigeix més perquè proclamem que ho hem d'ésser com diu l'Evangeli: «a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda» (Mt 25,29). Per això la societat és tan severa aflorant errors, sovint grossos, com és el cas de no haver estat diligents en evitar la pederàstia. Si volem ésser seguidors de Jesucrist hem de recordar allò que ja Ell ens deia: «Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d'orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats» (Lc 12,3). Encara que aquests errors es cometen en molts altres llocs de la societat, hem d'ésser prou humils per esdevenir transparents i senzills en la veritat i reconèixer que sovint havíem actuat tard i malament.

Hi ha una altra mena d'atacs que són burles, mofes i escarnis que sovint els mitjans de comunicació emfatitzen. Ens hi haurem d'anar acostumant perquè en una societat lliure passen aquestes coses. També l'església, recolzant el canal 13 de la TV, es mofa de Catalunya sempre que pot i la gent sap que està al darrere d'aquest canal. Vol dir que, si pretenem acusar algú, també hem d'examinar-nos nosaltres mateixos i fer un "mea culpa".

Quina és l'actitud a prendre quan som objecte d'aquestes ofenses? La nostra llei suprema és la de l'amor als altres per això hem de recordar el que se'ns diu al sermó de la muntanya: «Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? No fan el mateix els publicans?» (Mt 5,44-46). L'apologètica (que és la defensa de l'Església) no ens serveix si volem ésser seguidors d'Aquell que ens empenyia a l'amor envers els enemics. Precisament aquest diumenge tenim, en l'Evangeli de la Missa, la paràbola del "fill pròdig" que és una pauta per a tots nosaltres. Quan, en el relat de la paràbola, el fill torna després d'haver oblidat el pare i d'haver-se'n allunyat, és esperat amb els braços oberts i el Pare és el primer d'acollir-lo. Fins i tot retreu al germà gran que reclamava un càstig pel germà retornat i l'invita a unir-se a la festa (Lc 15,11ss).

La millor defensa és per una banda, com deia al començament, la transparència en les nostres obres, que vol dir saber reconèixer el mal quan s'ha fet i per altra banda fer el bé sense esperar recompensa. L'església es defensa sola si fa les coses ben fetes. Recordeu com els deixebles de Jesús, un cop van haver assumit la resurrecció del Senyor, aixecaven els paralítics (Ac 3,5) repartien el perdó a tots (Ac 2,38), es partien el pa (Ac 2,46) i es grataven les butxaques enviant almoines als llocs on sabien que hi havia gent que les necessitava (Ac 11,29-30). Aquesta és la millor defensa.

No ens podem escapar del manament que es dedueix d'aquella paràbola en què diu que, quan donem pa al qui té fam, aigua al que està assedegat, vestit al despullat, visitem el malalt i el pres o acollim el foraster, ho fem al mateix Crist (Mt 25,31-46).

Fent aquestes coses no ens perseguiran i no diran mal de nosaltres? També, però serem benaurats perquè escoltarem aquella benaurança que diu «Feliços els perseguits a causa de la justícia: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. La nostra alegria ningú no ens la prendrà» (Mt 5,10-12).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge IV de quaresma
6 de març de 2016


No hi ha res repartit de manera més equitativa que la raó: tothom està convençut de tenir-ne prou.

René Descartes (1596-1650)
Filòsof i matemàtic francès