diumenge, 27 de maig del 2018

EL MILLOR AMIC

Avui volem compartir aquest article del sacerdot guipuscoà José Antonio PAGOLA, cèlebre autor de molts textos de reflexió cristiana. Cada setmana comparteix una reflexió al voltant de l’Evangeli del diumenge. Aquesta ens ha semblat molt interessant.

El millor amic

Al nucli de la fe cristiana en un Déu trinitari hi ha una afirmació essencial: Déu no és un ésser tenebrós i impenetrable, tancat egoistament en si mateix. Déu és Amor i només Amor. Els cristians creiem que en el Misteri últim de la realitat, donant sentit i consistència a tot, no hi ha sinó Amor. Jesús no ha escrit cap tractat sobre Déu. En cap moment el trobem exposant als camperols de Galilea doctrina sobre Ell. Per a Jesús, Déu no és un concepte, una bella teoria, una definició sublim. Déu és el millor Amic de l’ésser humà.

Els investigadors no dubten d’una dada que recullen els evangelis. La gent que sentia Jesús parlar de Déu i el veia actuar en el seu nom l’experimentava com una Bona Notícia. El que Jesús diu de Déu els resulta una cosa nova i bona. L’experiència que comunica i encomana els sembla la millor notícia que poden sentir de Déu. Per què?

Potser el primer que capten és que Déu és de tots, no només dels que se senten dignes per presentar-se davant d’ell en el Temple. Déu no està lligat a un lloc sagrat. No pertany a una religió. No és propietat dels piatosos que peregrinen a Jerusalem. Segons Jesús, «fa sortir el sol sobre bons i dolents» (Mt 5,45). Déu no exclou ni discrimina ningú. Jesús convida tothom a confiar en ell: «Quan pregueu, digueu: Pare!» (Lc 11,2).

Amb Jesús van descobrint que Déu no és només dels que s’acosten a ell carregats de mèrits. Abans que a ells escolta els que li demanen compassió, perquè se senten pecadors sense remei. Segons Jesús, Déu camina sempre buscant els que viuen perduts. Per això se sent tan amic de pecadors. Per això els diu que ell «ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut» (Lc 19,10).

També s’adonen que Déu no és només dels savis i entesos. Jesús dóna gràcies al Pare perquè li agrada revelar als petits coses que els queden ocultes als il·lustrats (Mt 11,25). Déu té menys problemes per entendre’s amb el poble senzill que amb els doctes que creuen saber-ho tot.

Però fou sens dubte la vida de Jesús, dedicat en nom de Déu a alleujar el sofriment dels malalts, alliberar posseïts per esperits malignes, rescatar leprosos de la marginació, oferir el perdó a pecadors i prostitutes… el que els va convèncer que Jesús experimentava Déu com el millor Amic de l’ésser humà, que només cerca el nostre bé i només s’oposa al que ens fa mal. Els seguidors de Jesús mai van posar en dubte que el Déu encarnat i revelat en Jesús és Amor i només Amor vers tothom.

José Antonio PAGOLA
Traducció: Francesc BRAGULAT

Grupos de Jesús

Article del full parroquial de la Festa de la Santíssima Trinitat
27 de maig de 2018

diumenge, 20 de maig del 2018

PER QUÈ L'ESPERIT SANT ES REPRESENTA AMB UN COLOM?

En realitat, no hi cap lloc a la Bíblia que digui que l’Esperit es va presentar en forma de colom. El més aproximat és el relat de Lluc sobre el baptisme de Jesús que diu que «l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom» (Lc 3,22a). Els altres evangelistes només diuen que «l’esperit, com un colom, baixava cap a ell», referint-se tots quatre no a la forma que feia, sinó a la manera de “baixar”, com es diu al començament del Gènesi «l'Esperit de Déu planava sobre les aigües» (Gn 1,2b).

A la Bíblia, la paraula esperit es tradueix de la paraula hebrea rúah i de la paraula grega pneuma, el primer significat de la qual és alè, aire, vent… Tots aquests significats tenen un factor en comú: es refereixen a coses que són invisibles als ulls humans però que produeixen efectes que es poden veure.

Llavors per què un colom?

El colom és un dels símbols més antics de Déu, reconegut pels jueus fins i tot molt abans del baptisme de Jesús.

  • En primer lloc, els erudits bíblics han assenyalat com el Talmud babilònic compara l'Esperit de Déu que treu el cap sobre les aigües en la creació a un colom, «I l'esperit de Déu va surar sobre la superfície de les aigües com un colom que plana sobre ella sense tocar-les». Això no s'esmenta explícitament en el llibre del Gènesi, però s'al·ludeix en algunes traduccions on està escrit: «un vent de Déu batia les ales per sobre de les aigües».
  • En segon lloc, Noè va enviar un colom a la recerca de terra després que les aigües del diluvi es van aturar. El Gènesi narra com «aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d'olivera acabada d'arrencar. Noè va comprendre que les aigües ja havien minvat» (Gn 8,11). Aquest episodi està directament connectat amb el baptisme de Jesús perquè el diluvi es veu en el cristianisme com un tipus o prefiguració del baptisme.
  • Tercer, en un context pagà, els coloms es veien en el món antic com a imatges representatives del diví. Era molt comú que déus o deesses estiguessin envoltats de coloms.

Com veieu, en temps del Nou Testament, els coloms ja estaven molt associats a Déu i específicament al seu Esperit. Els primers cristians van acceptar fàcilment aquestes imatges i poc després van començar a representar l'Esperit Sant quasi exclusivament com un colom.

El colom apareix en l'art cristià no només en el baptisme de Jesús, sinó també en diversos episodis bíblics com l'Anunciació, quan Maria va rebre la notícia que anava a portar el Fill de Déu.

Alguns dels primers tabernacles que contenien l'Eucaristia estaven dissenyats amb la forma d'un colom suspès sobre l'altar.

Com sempre diem, és una forma imaginativa de representar allò que no es pot veure, ja que nosaltres entenem millor les imatges que les paraules.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del Diumenge de Pentecosta
20 de maig de 2018

diumenge, 13 de maig del 2018

LA PRIMERA COMUNIÓ: SAGRAMENT O ACTE SOCIAL

La primera vegada que un nen o un adult rep per primera vegada la comunió –és a dir, el cos i la sang del Crist– es fa, com dirien els castellans, amb "toda pompa y boato" possible en un acte que denominem La Primera Comunió. L'Església no té fixada una edat mínima per rebre la comunió encara que sí aproximada (9 anys).

Fa segles, l'acte de rebre la primera comunió es feia de forma discreta, sense cap parafernàlia especial. Simplement calia estar batejat –igual que avui– i se celebrava quan el nen havia aconseguit l'edat de discreció, que se situava entre els 12 i els 14 anys aproximadament, i en la qual se suposa que el jove ja ha estat il·luminat per la raó i pot fer un millor ús d'ella que quan era únicament un nen. No va ser fins al segle XVII quan es va començar a donar forma als actes que han derivat en les comunions d'avui dia que, tristament, s'allunyen del sentit cristià i catòlic i, en moltes famílies –no totes, lògicament i sortosament–, han derivat en un gran acte social pur i dur.

Fa diverses dècades, que un nen i una nena rebien la primera comunió era símptoma que anaven creixent i la infància quedava enrere. Així, rebre el sagrament també significava en molts casos que podien començar a portar pantalons o faldilles llargues en lloc de curtes, o que podien asseure’s a la taula al costat de les persones grans i no únicament amb els nens. Perquè realment, a més del sentit catòlic del sagrament, la primera comunió del nen suposava anar iniciant-lo a poc a poc en la vida adulta, quan hauria de començar a prendre decisions per si mateix i ser conscient dels actes que realitza. Lògicament, a aquesta edat els nens encara necessiten dels seus pares, però ja comencen a desenvolupar cert sentit crític en molts àmbits.

Però des de fa un temps cada vegada es dóna més importància a l'acte social i a la festa que s'organitza en honor dels combregants, en lloc de posar l'èmfasi en el sagrament i el compromís que, tant els nens com les seves famílies, estan prenent amb l'Església. A poc a poc les celebracions de les primeres comunions s'estan prenent en moltes famílies pràcticament com si fossin unes noces, una cosa amb la qual els responsables de l'Església no estan gens d'acord. Les despeses per afrontar la celebració d'una primera comunió són desmesurades i en molts casos la xifra és de uns quants milers d'euros. Hi ha famílies que arriben fins i tot a endeutar-se, amb tot el mal que això suposa, no tan sols econòmic, sinó també educacional de cara als nens. Lògicament, hi ha celebracions de tot tipus, però les austeres cada vegada són més escasses.

El missatge del que realment és el sagrament de l'Eucaristia i la importància de rebre la primera comunió queda completament distorsionat. Nosaltres, com a cristians, hauríem d’intentar reprendre el sentit real de la comunió com una forma de compartir amb tota la comunitat la nostra fe en Jesús i el seu missatge de pau, amor i concòrdia.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge de l'Ascenció del Senyor
13 de maig de 2018

diumenge, 6 de maig del 2018

L’ECONOMIA DE L’ESGLÉSIA

Amb l’arribada del temps de la Declaració de la Renda convé aclarir alguns punts sobre els rumors sense base sobre el finançament de la nostra Església. Aquestes i altres dades les podeu trobar a la pàgina web de XTantos, el por tal creat el 2007 per donar a conèixer a la societat espanyola el finançament econòmic de l’Església Catòlica. Comencem:

Paga IVA l'Església?

Des de l'any 2007 l'Església paga l'IVA (Impost de Valor Afegit) en totes les seves compres i té el mateix règim fiscal que d'altres institucions, associacions, fundacions i que la resta de confessions religioses. La llei que regula el règim fiscal de l'Església i de la resta d'institucions del sector no lucratiu és la Llei de Mecenatge que es va aprovar el 2002.

Per què es diu que l'Església no paga impostos com l'IVA?

Per entendre-ho caldria conèixer una mica d'història sobre el finançament de l'Església. Fins a l'any 2007 l'Església no pagava l'IVA en les adquisicions de béns immobles ni en les compres d'objectes destinats al culte. Però amb l'aprovació del Sistema d'Assignació Tributària l'Església va decidir renunciar a l'exempció de l'IVA i des de llavors l'Església paga l'IVA en totes les seves compres.

L'Església rep de l'Estat 11.000 milions d'euros?

És freqüent que diferents persones i associacions llencin a l'opinió pública la idea que l'Estat dóna una gran quantitat de diners a l'Església (11.000 milions o més) i mostren l'Església com a receptora d'innombrables beneficis.

Amb aquest tema cal ser contundent ja que està molt clar. L'Església solament rep de l'Estat la quantitat de diners que els contribuents decideixen en marcar la casella a la Declaració de la Renda. Segons els últims resultats, l'Església rebrà una mica més de 250 milions de la Declaració de la Renda. Però és un exercici de llibertat de cada contribuent que així ho decideix. Aquests diners no és de l'Estat sinó que són dels contribuents. És l'oportunitat de destinar solament el 0’7 % dels impostos a aquest fi concret de forma totalment voluntària. També el contribuent pot triar marcar la casella d'Altres fins socials o ambdues i, és més, l'Església no té inconvenient en què hi hagués caselles per a altres confessions religioses o per a recerca i desenvolupament… La casella de l'Església a la Declaració de la Renda és una oportunitat per al contribuent de decidir on vol que es destinin part dels seus impostos.

Què passa? Que hi ha altres xifres publicades que també sumen com “per l'Església”, per exemple, els diners que reben els col·legis concertats. En aquest cas, les escoles concertades reben aquests diners no per ser institucions de l'Església sinó per ser col·legis. Hi ha escoles amb altres idearis? Per descomptat. I també reben diners per cada plaça. Per què? Doncs perquè ofereixen a la societat la seva proposta educativa i qui vulgui, la tria. Per tant, aquests diners no va a parar a l'Església, sinó que tenen una destinació clara: el col·legi. Té un rerefons en la Constitució Espanyola clar: la llibertat dels pares de triar l'educació dels seus fills. I així successivament en l'àmbit de la sanitat, en la cura d'ancians, en la conservació del patrimoni, etc. I és que l'Església no té cap règim fiscal especial, sinó que està sotmesa al règim fiscal general.

Si voleu més informació (que n’hi ha) podeu entrar, com ja he deixat escrit abans, a la seva pàgina web i assabentar-vos de més coses.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del Diumenge VI de Pasqua
6 de maig de 2018