JESÚS, FILL DE DÉU, MASCULÍ I FEMENÍ

He de reconèixer, abans de tot, que moltes de les coses que diré les he tret d'un excel·lent article de Magdalena Benasar (ecleSALia.net).

Quan parlem de la dignitat de la dona massa sovint tenim en la nostra ment esquemes masclistes oblidant allò tan propi del món femení que és: la bondat, la tendresa, la veritat, la dignitat, la bellesa, la solidaritat, la igualtat, la misericòrdia, la hospitalitat, el somriure, la cordialitat… qualitats aquestes que les pot tenir tothom, però abunden més en les dones.

Massa sovint, quan parlem del progrés de la dona, ens movem en esquemes masclistes ja que els homes estem més aviat programats per produir, consumir, explotar, competir… però totes aquestes coses pertanyen a l'etapa ja caducada de la industrialització. Estem esgotant uns recursos el 50% dels quals, el nostre planeta ja no té mitjans per reposar-los.

Si contemplem Jesús en l'Evangeli observem que no està ni pel progrés, ni pel consum, ni per la competició entre els deixebles… sinó que, tot i ésser un mascle, va abundar en aquelles qualitats que nosaltres apreciem en moltes dones i no les valorem.

En Jesús hi trobem la bondat quan respon a l'home que li pregunta què ha de fer per obtenir la vida eterna: «Per què em dius bo? De bo només n'hi ha un que és Déu» (Mc 10,17). La tendresa: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu perquè el regne de Déu és dels que són com ells […] Qui no aculli el Regne de Déu com un infant no hi entrarà pas» (Mc 10,14-15). La veritat: «He vingut en aquest món a donar testimoni de la veritat. Tots el qui són de la veritat escolten la meva veu» (Jn 18,17). La dignitat quan elogia la viuda pobre que «ha donat del que li falta mentre els altres donen del que els sobra» (Mc 12,43-44). La bellesa quan contempla «les flors del camps més ben vestides que Salomó amb tota la seva magnificència» (Lc 12,27). La solidaritat amb els necessitats: «Tot el que feu amb un d'aquests per petit que sigui, a mi m'ho feu» (Mt 25,40). La igualtat: «El qui vulgui ésser primer que faci el servidor de tots» (Mc 10,43). La misericòrdia quan ens anima a ésser «misericordiosos com ho és el Pare del cel» (Lc 6,36). La hospitalitat: «I tothom qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa» (Mt 10,42). El somriure: Diu al darrer sopar «la vostra alegria ningú no us la prendrà» (Jn 16,22). La cordialitat quan, tenint al davant la dona acusada d'adulteri, per respecte no li mira la cara i li diu que se'n vagi en pau (Jn 8,1-12).

Amb tot això estic dient que Jesús era femení? No, sinó que encarnava en ell les millors qualitats dels homes i de les dones. En els Evangelis Apòcrifs llegim aquesta sentència molt reveladora que dóna la mateixa dignitat a l'home i a la dona:

Quan de dos en feu un, quan feu el de dins com el de fora, el de dalt com el de baix, i quan feu mascle i femella, una sola cosa, a fi que el mascle no sigui mascle i la femella no sigui femella…, llavors entrareu en el Regne (Ev Tom Nº 21).

Jesús era d'aquesta manera perquè tenia la mirada posada en Déu Pare/Mare.

Segurament la característica més clara de Jesús és la "resposta al Pare". Aquest Pare del cel que és alhora pare/mare del qual Jesús parlava en qualsevol ocasió. Deia: el Pare m'ha parlat, també us parlo jo a vosaltres. El Pare m'ha enviat també us envio jo a vosaltres. El Pare ens ha perdonat també nosaltres hem de perdonar, com diem en el Parenostre. Encara més: si el Pare m'ha estimat, Jo també us estimo a vosaltres; la nostra resposta és d'estimar-nos els uns als altres.

Jesús vivia en una constant contemplació i resposta. De Déu en rep la paternitat i la maternitat.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge II d'Advent
6 de desembre de 2015