diumenge, 13 de maig de 2018

LA PRIMERA COMUNIÓ: SAGRAMENT O ACTE SOCIAL

La primera vegada que un nen o un adult rep per primera vegada la comunió –és a dir, el cos i la sang del Crist– es fa, com dirien els castellans, amb "toda pompa y boato" possible en un acte que denominem La Primera Comunió. L'Església no té fixada una edat mínima per rebre la comunió encara que sí aproximada (9 anys).

Fa segles, l'acte de rebre la primera comunió es feia de forma discreta, sense cap parafernàlia especial. Simplement calia estar batejat –igual que avui– i se celebrava quan el nen havia aconseguit l'edat de discreció, que se situava entre els 12 i els 14 anys aproximadament, i en la qual se suposa que el jove ja ha estat il·luminat per la raó i pot fer un millor ús d'ella que quan era únicament un nen. No va ser fins al segle XVII quan es va començar a donar forma als actes que han derivat en les comunions d'avui dia que, tristament, s'allunyen del sentit cristià i catòlic i, en moltes famílies –no totes, lògicament i sortosament–, han derivat en un gran acte social pur i dur.

Fa diverses dècades, que un nen i una nena rebien la primera comunió era símptoma que anaven creixent i la infància quedava enrere. Així, rebre el sagrament també significava en molts casos que podien començar a portar pantalons o faldilles llargues en lloc de curtes, o que podien asseure’s a la taula al costat de les persones grans i no únicament amb els nens. Perquè realment, a més del sentit catòlic del sagrament, la primera comunió del nen suposava anar iniciant-lo a poc a poc en la vida adulta, quan hauria de començar a prendre decisions per si mateix i ser conscient dels actes que realitza. Lògicament, a aquesta edat els nens encara necessiten dels seus pares, però ja comencen a desenvolupar cert sentit crític en molts àmbits.

Però des de fa un temps cada vegada es dóna més importància a l'acte social i a la festa que s'organitza en honor dels combregants, en lloc de posar l'èmfasi en el sagrament i el compromís que, tant els nens com les seves famílies, estan prenent amb l'Església. A poc a poc les celebracions de les primeres comunions s'estan prenent en moltes famílies pràcticament com si fossin unes noces, una cosa amb la qual els responsables de l'Església no estan gens d'acord. Les despeses per afrontar la celebració d'una primera comunió són desmesurades i en molts casos la xifra és de uns quants milers d'euros. Hi ha famílies que arriben fins i tot a endeutar-se, amb tot el mal que això suposa, no tan sols econòmic, sinó també educacional de cara als nens. Lògicament, hi ha celebracions de tot tipus, però les austeres cada vegada són més escasses.

El missatge del que realment és el sagrament de l'Eucaristia i la importància de rebre la primera comunió queda completament distorsionat. Nosaltres, com a cristians, hauríem d’intentar reprendre el sentit real de la comunió com una forma de compartir amb tota la comunitat la nostra fe en Jesús i el seu missatge de pau, amor i concòrdia.


Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge de l'Ascenció del Senyor
13 de maig de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.