Molta de la gent que ara clama sincerament per acollir i atendre els refugiats, d'aquí molt poc temps es desdiran d'haver fet aquest pas perquè la cosa és més complicada del que sembla. I no ho dic pas per la qüestió burocràtica ni econòmica, sinó humana.
Com que ja no som infants, cal que sapiguem a què ens exposem rebent els refugiats.
Primer de tot cal preveure que n'hi haurà molts més del que s'està dient perquè, com escriu molt bé Tomàs Alcoberro a La Vanguardia del 14 setembre, fa molt temps que no hi ha hagut una guerra una mica forta i els grans productors d'armaments han de vendre i provar el que han fet fins ara. L'Orient Mig és un bon escenari per provar els armaments.
Segon. La majoria són musulmans (xiïtes) i força fanàtics. Només dir que al seu pas per Macedònia van rebutjar aliments de la Creu Roja al crit de «Alà és gran» perquè hi havia una creu en els aliments.
Tercer. Es quedaran, naturalment, i tindran més fills que els nostres i, com diu la cancellera d'Alemanya, això canviarà la societat.
Quart (i aquest és el més important). S'han interferit converses de l'Estat Islàmic (EI) dient que estan infiltrant islamistes radicals entre els refugiats per fer atemptats a diferents llocs d'Europa (Zènit). Això vol dir que les nostres policies hauran d'estar atentes per evitar que neixin nius d'islamistes radicals entre els que acollim.
Certament que alguns dels que vindran intentaran integrar-se, sobre tot si són cristians, que també n'hi ha entre els que s'han hagut d'escapar d'Iraq; i no ho dic perquè els cristians siguin més bones persones, sinó perquè combregaran més fàcilment amb la nostra mentalitat.
Que ningú pensi que escric això perquè la gent no els rebi. L'Església, des de Càritas, ha demostrat abastament que acollim i ajudem tota mena de gent sense preguntar-los de quina religió són o quina ideologia tenen. I ho continuarem fent.
He escrit aquestes coses perquè algú dels que ara, infantilment, va dient que en vinguin tants com vulguin després no clami dient que les coses són més complicades del que es pensava.
Fixeu-vos, si algun dia aneu a Manresa (i això deu passar en molts altres llocs) que on hi ha la Mesquita (al Torrent de sant Ignasi) entren i surten quantitat de nens que van a "doctrina", és a dir, que aprenen de memòria el llibre sagrat de l'Alcorà.
Més d'una vegada he escrit que els nostres joves i grans (d'aquí a poc) estaran indefensos, sense paraules per contestar els arguments que ells tindran per afermar-se (honestament) en la seva religió. Dit amb paraules entenedores: o se'ns menjaran o muntarem una guerra contra ells, que és el pitjor que podem fer.
Si mirem l'Evangeli i escrutem què feia Jesús amb els que no eren jueus com ell, veurem que els acollia, els enviava a casa seva perquè proclamessin les meravelles que Déu havia fet amb ells (Mc 5,19). També anima la samaritana que vagi a casa seva (Jn 4,16) i al centurió, que era pagà, li fa un gran elogi de la fe que té, més gran que la dels mateixos jueus (Lc 7,9-10).
Article del full parroquial del diumenge XXV de durant l'any
20 de setembre de 2015