La Bíblia reprova l’exhibició d’aquell guerrer anomenat Goliat del qual diu que: «Duia un casc de bronze i una cuirassa de malla de bronze que pesava cinquanta quilos. Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze. El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l'escuder» (1Sa 17,5-7).
Retrec aquesta reprovació amb ocasió de les manifestacions d’aquests dies a Madrid. Deixeu-me ésser crític. No critico el sexe ni la natura gai o lesbiana dels que en són. No sóc ningú per esmenar la plana al Creador que els ha fet. El que està fora de lloc és l’exhibició de cossos, vestits i la manca de nens. És una societat que va cara a l’extinció. No és estrany que proliferin les ideologies d’extrema dreta. Per què? Perquè exalta els cossos i l’hedonisme com si fos un déu. Trobo normal que, quan una societat avança, ho vulgui fer saber exhibint la descoberta (ara en diuen “sortir de l’armari”). Això passa cada vegada que hi ha un pas endavant en les llibertats o en la valoració de les persones, però cal que valorem allò que val i no descuidem l’esperit i les “coses que no es veuen” com diu Saint-Exupéry i també la Carta als Corintis (2Co 5,18) que són les que valen de veritat.
Us imagineu que els homes a qui els agraden les dones anessin pel carrer petonejant totes les que troben mentre els periodistes en fan reportatges? Quan veig una mare exhibint el seu cos i vestits mentre el nen que porta va vestit de qualsevol manera penso: «Pobre nen». Val més el nen, oi?
En la mateixa religió nostra trobem anomalies semblants. Mentre les pintures del romànic presentaven un crucificat i uns màrtirs en la pobresa dels seus cossos i ressaltaven la resurrecció com l’acció de Déu a pesar d’aquelles aparences, el barroc va reprendre l’exaltació de cossos vigorosos i llampants. Entràvem en una decadència. La resurrecció ja no tenia res a dir.
També hem de reconèixer que la mateixa església peca d’exhibicionisme. Els que heu seguit la designació dels nous cardenals haureu vist com, mentre parlen de servei i de ser servidors, el que es veu és un grup selecte d’homes vestits amb porpres vermelles, molt lluny de la imatge de Jesús amb els deixebles. Això tampoc no té futur. Fa una colla d’anys (del meu record) era molt pitjor, perquè duien una capa amb cua d’una colla de metres mentre un lacai els la aguantava, com les núvies de segons on.
Us invito a contemplar la resurrecció de Jesús i la nostra. Mentre els deixebles i amics de Jesús veien un home burlat i humiliat, sofrent i menyspreat com a deixalla humana sense cap dignitat, Déu Pare va revelar als seguidors que Aquell estava a la seva dreta i «li havia concedit un nom que està per damunt de tot altre nom… perquè Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare» (Fl 2,9-11).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XIV de durant l'any
9 de juliol de 2017