Ja sabem que en temps de Jesús no hi havia màquines de fotografiar (com n’hi haurà ara amb el papa) però l’Evangeli ens dóna molts episodis en els quals alguns anaven a cops de colze per fer-se veure al seu costat i altres episodis en què Jesús se’n distanciava o els altres no el volien ni veure.
Els deixebles mateixos tenien conflictes a veure qui estaria més a prop de Jesús. En una ocasió Joan li diu: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,49-50).
La mare de dos deixebles, Joan i Jaume, va quedar ben galdosa quan demanava que els seus dos fills seguessin l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús ho va rebutjar amb aquestes paraules: «No sabeu què demaneu. Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem.» Jesús els diu: «Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat». (Mt 20,22-23).
Caifàs, que era el gran sacerdot, diu expressament que Jesús fa nosa (no vol la foto amb ell) i afegeix: «Vosaltres no enteneu res. No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?» (Jn 11,47-50).
Herodes, que era rei i jueu, en canvi, es delia per veure Jesús ja que en sentia parlar (Lc 9,7-9). Quan a la fi va tenir l’oportunitat, en el relat de la Passió, i tingué Jesús detingut a casa seva, enviat per Pilat, es va alegrar de veure’l i li demanà un senyal prodigiós. Jesús respongué amb un silenci tal que va ofendre tant al rei, que reaccionà posant-li un vestit llampant i burlant-se’n (Lc 23,6-11).
Jesús denuncia amb molta contundència aquells que s’aprofiten del poder per oprimir els més petits i els diu: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor». (Mc 12,38-41). Ell mateix es distanciava per no aparèixer al costat d’ells.
Era tant el que incomodava Jesús als que detentaven el poder en aquell moment que, quan van tornar uns soldats que havien estat enviats per detenir-lo i venien sense el detingut, els grans sacerdots i els fariseus els van reprendre dient-los: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!» (Jn 7,47-49).
No és gens estrany que aquests, desplantats per Jesús, maldessin per donar-nos una altra foto (macabra) de Jesús voltat de dos delinqüents clavats en creu, despullats, torturats i humiliats (a la vista de tothom que passava i els insultava). Aquesta “foto” (la creu) és la que venerem encara tots els cristians que seguim el Mestre i, contra el que aquells esperaven, ha esdevingut una senyera per als creients.
El dia que ve parlaré de les altres fotos, les que Jesús cercava amb els petits i els insignificants.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVIII de Durant l'Any
10 d'octubre de 2010