La nostra societat no és pas gaire diferent de la dels temps antics de la qual sabem que els esclaus estaven sotmesos als seus amos. Els esclaus aviat es conformaven amb la seva sort i, després d’un temps d’inseguretats i de càstigs infligits als que no acceptaven el que els amos volien, se sotmetien com si ells fossin els culpables.
Els passava com aquell mestre malèvol que imposa un càstig a un alumne i encara li diu: «Veus, per culpa teva, el que t’ha passat?». O com aquells terroristes que segresten una persona i amenacen a liquidar-lo si els seus no compleixen unes certes condicions. Converteixen en culpables els familiars i amics del segrestat dient-los: «Per culpa vostra l’hem hagut de matar».
Doncs ara ens està passant el mateix. El planteig de fons és el següent: crear un clímax d’inseguretat econòmica i de pobresa fins i tot amb aquells que mai no s’haguessin pensat que els passaria això. La gent agafa por. Els governs (sotmesos als grans poders econòmics) van de cul desmentint el que ahir prometien i això encara crea més inseguretat a la ciutadania.
Amb aquest ambient s’aconsegueix fer culpables els pobres. Se senten frases com aquestes:
- «Per culpa dels immigrants la seguretat social no arribarà a tothom».
- «Per culpa d’aquests el menjador escolar només és per a ells».
- «Les ajudes als aturats encara creen més vagància».
Els partits més dretans fomenten encara més aquesta fòbia contra els “culpables” de que tot vagi malament (els pobres) com si la culpa no fos justament dels altres, els que els han reduït a la misèria.
Si m’heu seguit entendreu l’enorme valor que té la primera “benaurança” de Jesús en el sermó de la muntanya quan diu: «Feliços els pobres!!» (Mt 5,3).
En aquella situació els que tenien mitjans (els rics) anaven a fer grans ofrenes al temple (portaven xais o vedells i donatius considerables) i sortien amb el títol de benefactors. Els que governaven, sobre tot els grans sacerdots que tenien la paella pel mànec, evidentment els felicitaven i els venien a dir: «Feliços els rics (que podeu fer quantioses i bones ofrenes pel manteniment d’aquest temple)». I els prometien: «Si vols ésser perfecte vés, ven el que tens i ho diposites al temple». Jesús sorprèn el jove ric amb una paràfrasi dient-li: «Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me» (Mt 19,21).
Encara és més sorprenent la valentia de Jesús quan, en l’evangeli de Lluc afegeix: «Ai de vosaltres els rics: ja heu rebut el vostre consol!» (Lc 6,24).
Aquestes paraules de Jesús anaven destinades a tots els temps. Era com dir als pobres: «No us cregueu que vosaltres sou els culpables de la situació actual. Els culpables són uns altres, els que us han fet pobres, encara que rebin tots els honors de la societat».
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge de Pentecosta
27 de maig de 2012