La majoria de la gent de mitjana edat en avall ha rebut una formació acadèmica primària i secundària en la qual el “pensament” va quedar relegat.
Primer van començar fent mofa de les assignatures anomenades “ma ries”, després va perdre llocs la filosofia i la literatura. Molts dels nous analfabets escriuen correctament l’ortografia però no entenen el que llegeixen com no siguin les indicacions per fer funcionar un aparell electrònic. No han après a llegir llibres.
Les assignatures anomenades tècniques o principals, com la matemàtica, la física i química van bandejar les de pensament i el resultat és una generació que no llegeix però sap utilitzar a la perfecció cada nou aparell de comunicació que li cau a les mans. Ara encara diuen que volen augmentar una hora les matemàtiques.
Una generació perfectament manipulable en la què molts polítics no saben parlar i acaben els discursos, sense argument, indicant als seus incondicionals quan han de fer grans aplaudiments. Tant és que no s’hagi entès res del que deien, com no sigui que l’adversari és malèfic.
També els assistents a un programa televisiu reben la indicació de quan han d’aplaudir i en fan cas i els diputats d’un parlament no fan servir el cap per pensar sinó que n’hi ha prou que estiguin atents al senyal que els dirà què han de votar. Els és igual si han captat o no allò del que s’està parlant. Cobren per escalfar la cadira i no per pensar, per això hi ha una reacció en contra d’ells quan diuen que amb cinc mil euros no en tenen prou.
Dit això entendreu que una gran manifestació no indica precisament què pensa la gent sinó també qui els ha sabut moure i convèncer ja que la gent és molt manipulable.
Molts polítics, fidels a la seva incapacitat de dir res coherent, acabada una gran manifestació faran el mateix que quan finalitzen unes eleccions: intentaran convèncer-nos que ells tenien raó i que la manifestació els la dóna. Els seus incondicionals ho celebraran i uns pocs intel·lec tuals contemplaran amb molta pena tanta poca capacitat de pensament tant pels que, a manca de capacitat de lideratge es volen convertir en sagrats (i es fan presents on hi ha gent i festes per fer-se veure), com per part dels seguidors que omplen estadis, fan l’onada quan els diuen que la facin i piquen de mans en el moment suggerit.
Tot plegat indica que el nostre poble encara no està preparat per assolir cap mena d’independència ja que caldrien líders i pensadors que, com Jesús, en el moment que tots el volien tocar i masegar, no els permet que en facin propaganda i s’allunya a un lloc solitari. Llegim-lo:
Tota la població s'havia aplegat davant la porta. Ell va curar molts malalts que patien diverses malalties; també va treure molts dimonis i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant. Simó i els seus companys es posaren a buscar-lo. Quan el van trobar li digueren: «Tothom et busca». Ell els diu: «Anem a altres llocs, als pobles veïns, a predicar-hi, que per això he vingut» (Mc 1,33-38).
No es troben líders que, com Jesús, no van darrere la gent i sàpiguen parlar sense la recerca del protagonisme. Ells ja saben que faran el que en voldran de la majoria de la població que ha rebut una formació sense pensament.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXIV de durant l'any
16 de setembre de 2012