Encara n’estem lluny.
Què volem dir que la institució sigui homologable? Que l’Església, sense perdre de vista la centralitat del Crist, ha de funcionar como moltes altres institucions del món. En quin sentit?
Que no es tracta que l’Església tingui una bona persona al capdavant (el papa) i en els bisbats un bon bisbe. Es tracta que ha de canviar el sistema que podríem titllar de dictador i s’estableixin maneres d’escoltar els fidels i els sacerdots. No hi són? Ben poques. S’han fet els sínodes (ara mateix se n’ha acabat un) però són poc representatius perquè els bisbes que hi han anat han estat elegits pels altres bisbes o pel mateix Sant Pare, però la consulta al poble ha estat minsa o nul·la. El mateix Papa serà elegit pels mateixos (cardenals) que ell ha triat. La gent d’una parròquia té molt poc (o res) a dir pel que fa al rector que els tocarà quan plegui o traslladin el que tenen.
El Concili Vaticà II va arreglar això? No, però va assentar les bases per iniciar una gran reforma que el mateix Papa Joan Pau II va voler endegar, però no ho va aconseguir. Es tracta, com he dit al començament, que la institució (l’Església) sigui homologable i que les responsabilitats siguin semblants a altres institucions que han de donar compte també dels seus errors. És possible que hi hagi més participació en les eleccions de rectors, bisbes i papa i que millorin.
L’any passat els noticiaris ens van saciar de notícies sobre la pederàstria en capellans de segons quins països. És cert que es van destapar casos de feia molts anys enrere. Els diaris van fer la feina que la mateixa església havia d’haver fet en el seu moment. No n’hi ha prou que aquests pederastres rebin el mateix tracte que qualsevol delinqüent, sinó que hi ha el que se’n diu responsabilitat política: els que ho han amagat, ni que siguin bisbes o el mateix Sant Pare (si és que li va arribar la informació) també són responsables. No estaria malament recordar la contundència que Jesús mateix fa servir contra els que fan el mal d’amagat. Diu Jesús: «Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats». (Mt 10,26-27).
El que vull dir ho entendreu millor amb les paraules d’un teòleg venerable que es diu Josep Maria Rovira Belloso referint-se al Concili. Diu: «Per sobre del concepte de societat perfecta l’Església és poble de Déu, Cos de Crist i temple de l’Esperit Sant. És la família de Déu i actua de manera “sinodal”, és a dir, segons els principis de la col·legialitat i la subsidiarietat» (Tret d’una conferència que va fer a la fundació Joan Maragall).
Col·legialitat vol dir la capacitat de consultar les coses. El Concili va establir els “consells presbiterals” i “consells de pastoral” per consultar preveres i fidels sobre coses importants i fins ara funcionen a mig gas, més aviat poquet. Encara no hem après a fer-los anar.
La subsidiarietat vol dir que el que poden fer els que estan més a prop de la gent, no ho facin els jerarques. Ja veieu com n’estem de lluny de la subsidiarietat perquè la majoria de la gent es pensa que la veu de la conferència episcopal espanyola és la veu de l’església, quan la veu de l’església l’escoltem en cada cristià que prega, escolta i opina des de la fe i la consciència.
Jesús es fiava dels comensals del darrer sopar (probablement els deixebles i les dones i acompanyants) i els va dir: «Us ho ben asseguro: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare» (Jn 14,12). Així demostrava com confiava en els que l’havien de succeir. N’hi havia prou que creguessin perquè diu «als que creuen en mi». Per tant, tot fidel.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXI de durant l'any
4 de novembre de 2012