Quan llegim el llenguatge de la bíblia sovint ens tornem dualistes. Què vull dir? Que imaginem els de dalt (Jesús i els seus) i els de baix (que seríem nosaltres). I tenim la temptació de quedar-nos com arraconats davant d’un cel molt allunyat de la terra. Doncs bé aquesta manera de contemplar aquests misteris (mira que dir-los misteris…) no ens ajuda gens.
Dic això perquè a l’Evangeli d’avui apareix una frase solemne que diu que veuran el Fill de l’Home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Si tenim al cap que Jesús és a dalt i nosaltres a baix no entendrem aquest escrit. Doncs com l’hem de mirar?
Molt més senzill. El Fill de l’home és Jesús i el fill de l’home som també nosaltres. Ell va proclamar que qualsevol persona, començant per ell mateix, valia més que el gran temple perquè ell seria el nou temple (Jn 2,21). Doncs aquest text de la majestat i els núvols l’hem de llegir amb la mateixa simplicitat dient que nosaltres, com ell, valem més que qualsevol temple perquè la presència de l’Esperit està en nosaltres. Per això, fent un analogia podem dir que nosaltres també som unes persones que estem al costat de Déu Pare i per tant, com ell, estem en una vida nova. Així entendreu que podem estar “drets” davant del fill de l’home (Lc 21,36) perquè valem el mateix que ell i podem fer les mateixes obres que ell va fer i també de més grans (Jn 14,12). La Carta als Colossencs diu que som ressuscitats! (Ef 3,1) i per tant no hem d’esperar l’altra vida per tenir la dignitat reial com la de Jesús. Ja la tenim ara.
Recordareu que, quan el summe sacerdot jutja Jesús en el moment que està detingut, després de l’episodi de l’Hort de Getsemaní, li preguntà: «Tu ets el Messies, el Fill del Beneït?» Jesús li donà aquesta resposta: «Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel» (Mc 14,62).
Jesús ens dóna una nova manera de presentar-nos davant Déu que consisteix en posar-nos al seu costat sabent que som estimats. Contemplem un Déu Pare que fins i tot es preocupa dels més petits (Mt 18,10) perquè si Jesús és fill de l’home que ve a salvar els que es perden (Mt 18,11).
Vist tot això, aquesta proclamació que diu que “vindrà el Fill de l’home sobre els núvols del cel” no sols no ens ha de fer por sinó que ens ha d’infondre molta confiança. Nosaltres ens podem posar al costat de Déu i ens sentim estimats perquè ens té al seu costat. Molts pensadors actuals en diuen “autoestima”. Els creients sabem que ens ve donada i no pas per un gran esforç sinó pel que hem rebut de dalt i l’agraïm.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge I d'Advent
2 de desembre de 2012