Lluís Maria Xirinacs (que després va tenir una mort incerta i de la qual no n’hem rebut prou aclariments) quan era detingut a la garjola pels seus actes molt nacionalistes, es passava el dia agraint als carcellers el tracte rebut. Això els desconcertava perquè el que vol un vencedor és veure el vençut maleint o burlant-se de tot el que pot. El que trepitja el cap d’algú vol convèncer-se que hi havia raó de sobres per sotmetre aquell indesitjable. Per això la millor manera de cercar l’alliberament és mantenir-se digne en la captivitat.
Vull posar l’exemple del nostre poble. Quan veig programes televisius de burla dels polítics ( i no cal dir també de la religió) i obres teatrals de paròdies, em revolto perquè són unes renúncies a la dignitat. No mereixem la llibertat com a poble. Estem donant raó als que diuen que el nostre poble, tot sol, no sabria subsistir. Què més volen els estats centralistes i opressors que veure’ns rebolcats amb programes de molta audiència i de molt baixa qualitat que tenen per eix el sarcasme i la paròdia! Si fem teatre, que sigui digne, i no ens hem de deixar endur pel miratge de l’audiència. El poble embrutit assisteix i s’apunta als programes bruts. O no heu observat que, quan a la televisió hi ha personatges que s’insulten entre ells, teniu la temptació de retenir el programa?
Si volem ésser un poble digne hem de prendre models de dignitat com el de Pau Casals que feia música ben feta. Aquesta és la millor manera de reivindicar la llibertat d’un poble.
Poden servir d’exemple també els models de Jesús i Pau empresonats.
Jesús detingut davant Annàs o Caifàs, o davant Pilat, va mantenir la dignitat de les respostes; camí de la creu, l’atenció a les dones que ploraven (Lc 23,27-28); i crucificat, paraules de perdó i de dignitat envers els que el ridiculitzaven i li volien treure la dignitat. No ho van aconseguir, de tal manera que el cap dels executors, un centurió romà, reconegué aquella enteresa dient: «Vertaderament aquest home era innocent» (Lc 23,47).
Pau també dóna un exemple de dignitat quan, tancat a la presó, li salten de les mans els grillons per un terratrèmol (?). Quan va veure que l’escarceller es volia treure la vida per por del càstig que tindria si se li escapaven els retinguts, Pau li va dir que no fes cap disbarat. El va tractar amb amor (Ac 16,26-28). El de Pau i el de Jesús són exemples de qui no s’ha embrutit quan ha estat sotmès. Contemplant-los, entenem per on ha d’anar la nostra llibertat.
No hem de fer com els nens de col·legi que, quan són castigats, es tornen malparlats, guixen parets i fan gestos ofensius envers els que els ha infligit aquella penitència que han d’acomplir. Acaben de donar la raó als superiors o dominadors.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festa de l'Epifania del Senyor
6 de gener de 2013