El consell de ministres del divendres dia 24 de maig ens acaba de donar una mala notícia. Que els estrangers que inverteixin cinc-cents mil euros en un pis obtindran la residència (La Vanguàrdia 25-05-13). Per què és mala notícia? Perquè capgira l’Evangeli que diu «Ai de vosaltres els rics, ja teniu la vostra recompensa» (Lc 6,24). Ve a dir: «Feliços els rics perquè no tindreu cap problema per obtenir la residència en el nostre país. No haureu de fer cua, ni presentar papers i papers, ni tindreu l’espasa de Damocles a sobre cada vegada que us aturin pel carrer algun dels cossos policials. Li podreu contestar: “Tinc la cartera plena i he comprat un pis dels bons en aquest país”».
Aquesta aberració administrativa és un exemple clar d’una escala de valors que posa al damunt de tot el diner i no pas cada una de les persones.
Entendreu el disbarat si us poso l’exemple d’una família. Imagineu-la amb pare, mare, dos fills i una àvia. Un dels fills no ha trobat treball i l’altre ha aconseguit una bona col·locació. L’àvia mai no ha cotitzat i fins ara hi ha posat el seu treball al servei dels de casa. Ara ja no pot. Arriba l’hora de dinar. Tots mengen a la mateixa taula? Ai las! Al fill que més diners aporta perquè ha trobat una bona empresa li posen el primer plat i ben abundant. L’àvia que ja no aporta ni podrà fer-ho en endavant, la fan seure a l’últim lloc i només li donaran menjar si en sobra. Els altres rebran la ració segons la setmanada que posin sobre la taula. Oi que fa mal a les orelles només d’explicar el funcionament d’aquesta família?
Doncs això és el que fa i continuarà fent el govern de l’Estat pel que fa al tracte amb les persones. Tindran preferència els rics estrangers i els que posin la setmanada més abundosa sobre la taula. Ni tan sols els demanaran si, amb els seus diners, donen feina a ningú. En tindran prou amb haver adquirit una casa luxosa. Tampoc no els demanaran si estan disposats a treballar allà on els necessitin com fan la majoria dels pobres que han entrat a les nostres comarques en un moment que els havíem de menester. Ara els immigrants pobres fan nosa i molts d’ells atrapats amb una hipoteca. D’aquests el govern central se’n desentén i els passa a institucions (generalment no governamentals) que els donin quatre fideus i un paquet d’altres menjars perquè no es morin de fam. Encara més. Caurà sobre ells una amenaça: que si no troben treball qualsevol dia podran ésser expulsats i retornats als seus països d’origen.
La majoria de nosaltres hem obtingut la nacionalitat i els drets de ciutadania només de néixer, no sabem que comença a haver-hi convenis amb alguns països (com ara Equador) segons els quals els nens nascuts aquí, a partir d’ara, tampoc no tindran nacionalitat del nostre país. Com veieu, els drets els obtindran si tenen diners i se’ls gasten comprant una vivenda luxosa. Haurem d’invertir l’evangeli quan diu:
Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.» Després digué al qui l'havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!» (Lc 14,7-14).
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial de la Festa del Cos i la Sang del Crist
2 de juny de 2013