Fa uns quants anys molts ateus deien: «Església no, però Jesucrist sí». Molts eren persones il·lustrades que havien rebut una formació (o una deformació) religiosa en la seva infància. De pic o de palada coneixien molts episodis de la vida de Jesús i moltes de les seves paraules o paràboles.
Ara el nostre món ha passat pàgina i, feina hi ha a trobar un ateu com els d’abans. La majoria de la gent jove actual (parlo de quaranta anys en avall) no ha rebut cap mena d’informació (ni bona ni deformada) religiosa i, per tant, no pot pas negar el que no coneix. Si un musulmà els pregunta què són els cristians no el sabran respondre, per desconeixement.
Aquesta nova generació de gent que no ha llegit mai l’Evangeli tampoc no pot parlar ni bé ni mal de Jesús (ni tampoc del Crist, que som tots). Si assisteixen a una Primera Comunió el que els agrada és filmar els moments estranys, com ara quan el nen combrega o quan la tieta surt a llegir una lectura. Ni sabrien explicar què és per als cristians la comunió ni tampoc en la filmació no escoltaran les paraules del llibre. Diran: «ha quedat bé la foto», i amb això en tindran prou.
El coneixement de Jesucrist dóna una mirada nova a la nostra vida. Permeteu-me que remarqui alguns trets.
Ell (Jesús) vivia en una societat molt excloent, fins i tot en el vestir. Qui eren els exclosos de la societat? Els malalts de malalties perennes (cecs, paralítics, leprosos...). Aquests eren tinguts per pecadors i castigats per Déu. Que fa Jesús? Fa allò que respon als enviats de Joan Baptista quan li han preguntat: «Els cecs hi veuen, els paralítics caminen, els sords i senten, els morts ressusciten…» (Mt 11,4-6) Va acollint persona per persona i els va dient que és mentida que siguin castigats per Déu i va retornant a cadascú la dignitat de persona filla de Déu.
Un altre estament de gent marginada era el de les viudes joves que també eren considerades com castigades per Déu. Aquestes, sense cap home que les emparés, venien a ésser les més pobres de la societat i havien de viure de caritat, sobretot si no tenien fills. En l’Evangeli trobem uns quants episodis de viudes acollides i elogiades per Jesús (Vegeu Mc 12,41-44).
Tampoc eren ben vistos els estrangers i Jesús els elogia sorprenent al seu auditori jueu que queda estupefacte. Diu a un centurió romà que té més fe que no pas els mateixos jueus (Mt 8,5-10) i elogia la fe d’una dona cananea (Mt 15,28).
Si teniu un llibre del Nou testament o tan sols dels Evangelis a casa, proveu de llegir aquests cites i descobrireu un Jesús que no es casa amb cap dels poderosos del seu moment i en canvi es posa al costat dels més necessitats i humiliats per la segregació que hi havia en aquella societat i entendreu per què la gent que pertanyia a l’estament dominant, en veure que els capgirava tots els seus esquemes, van decidir eliminar-lo.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge V de durant l'any
8 de febrer de 2015
Article del full parroquial del diumenge V de durant l'any
8 de febrer de 2015