A la sortida de l'entrevista de Raül Castro amb el Papa Francesc molts s'han fixat en el que ha dit, que potser tornaria a fer-se catòlic, però el que més m'ha cridat l'atenció, quan els periodistes li han fet la pregunta sobre els "drets humans" a Cuba és que els ha contestat: «És que els altres països els compleixen?».
M'ha sorprès la resposta perquè ha dit una veritat com un temple. Ens podem fer la pregunta mirant els nostres països.
La comunitat europea guarda els drets humans quan es proposa lluitar contra les màfies i descuida els pobres que estan esperant poder arribar a territori comunitari? No som capaços de veure els drets dels més necessitats.
El nostre país construeix una barrera quasi infranquejable a Ceuta i Melilla perquè no passin els que cerquen una sortida digna a les seves vides. Això és mirar com a germans els més pobres?
Els Estats Units tenen milions de llatinoamericans sense legalitzar i, per tant, sense drets, que treballen en negre per al país, i els mateixos EEUU van enviant armes a plaer a l'Orient Mig, armes que serviran per matar cristians i musulmans que no són sunites. On són els drets humans?
Mentre cada dia els nostres responsables de l'economia (de bracet amb molts polítics) diuen que el nostre país s'està recuperant, les entitats benèfiques han d'acollir més i més famolencs. Aquests, arribats als seixanta anys, no tindran cap cobertura de la seguretat de vellesa com no siguin pessics insuficients per mantenir-se. Val a dir que nosaltres també inculquem els drets humans.
És cert que a Cuba no han tingut gaire o gens de sensibilitat envers els homosexuals (quan aquest és un tema candent en el nostre país), però han alfabetitzat tota la seva gent. Han passat de 90% d'analfabets a l'alfabetització total. Si, és veritat que a Cuba no han pogut donar menjar suficient a una gran part de la població, però som nosaltres els que barrant el pas del comerç, hem impedit que entrés en el concert internacional per poder comprar i vendre als països que s'ho mereixen. Nosaltres també hem conculcat el dret que tenen de poder comerciar.
La falta de respecte amb els drets humans, com veieu, és a repartir entre ells i nosaltres.
Mirant persones concretes aquí, quan un intern de la presó és posat en llibertat, si no té papers, el porten al CIE (centre d'internament d'estrangers) i, com que sovint no saben a quin país pertany o no tenen diners per enviar-lo, el deixen anar al carrer, condemnant-lo a viure de contractes mafiosos perquè les empreses normals no poden contractar "un sense papers". És estrany que tornin a delinquir per retornar a la presó on al menys tenen menjar i sostre? Això tampoc diu res a favor dels drets humans en el nostre país.
Ens aniria bé, parlant de Cuba, de recordar aquelles paraules de Jesús sobre mirar la biga del nostre ull abans d'avisar el germà de la seva brossa (Mt 7,3). Però també hem de contemplar la manera com Jesús acollia els que no tenien drets, com els estrangers —la dona cananea (Mt 15,22-28)— i els pecadors públics —la dona adúltera (Jn 8,1-12) o Zaqueu (Lc 19,1-10)—.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de la Ascensió del Senyor
17 de maig de 2015
Article del full parroquial del diumenge de la Ascensió del Senyor
17 de maig de 2015