Quan hi havia l'anterior cardenal a Madrid els seus gestos i paraules eren examinades amb lupa i sempre sortia algun diari que se'n feia ressò. Era un èxit relatiu, perquè la gent parlava d'ell, generalment per criticar-lo. Per als periodistes i per a un públic ample era la veu de l'església. La cosa ha canviat de poc i, en conjunt, es respiren uns nous aires tant en la conferència episcopal espanyola com a l'església de Madrid. N'heu sentit a dir res dels nous responsables? A què es deu que, quan es fan coses ben fetes generalment passen desapercebudes?
Ara, de l'església, els que no estan gaire al corrent, només saben que hi ha algunes monges que surten molt sovint amb l'hàbit a la televisió. No les critico. Només constato que l'èxit està lligat a l'audiència. Si interessa al gran públic la majoria dels mitjans miren de repetir el que han dit els altres.
De moment, el que se salva és l'actual Sant Pare Francesc de Roma que és reconegut per part de la gent senzilla (no pas per alguns capellans i bisbes).
Intentaré donar un criteri per entendre això. L'èxit, tant per bé com per mal, és fugisser. Avui t'aplaudeixen i demà t'obliden. Això val tant per monges com per algun capellà que ara fa temps sortia a tots els programes, per jugadors d'algun esport o artistes. L'èxit no és pas senyal de les coses ben fetes. Els improperis contra algú tampoc no depenen de les coses mal fetes.
Depenem molt dels mitjans. Hi ha unes mans que decideixen fer pujar a uns i fer baixar els altres. Els criteris variaran. De vegades seran per tenir més audiència i de vegades per afavorir un determinat partit i la seva manera de pensar.
Quan parlo de les coses ben fetes a què em refereixo? Doncs, parlo dels que són conseqüents amb el que fan i no es deixen tombar pel vent que bufa. Que no es facin il·lusions perquè, quan canvien les coses, els que avui tothom aplaudeix demà seran menyspreats.
Tampoc no ens val la presència de multituds perquè, si contemplem el mateix Jesús veurem que les mateixes aglomeracions de gent que li anaven al darrere desapareixien en el moment que intervenien les autoritats repressores, i uns altres grups de gent, al cap de pocs dies, es posaven en contra reclamant la seva crucifixió.
Amb això vull fer notar que fa poc l'episcopat espanyol ha fet un document excel·lent a favor dels pobres i menyspreats i, què ha passat? Que la premsa majoritària l'ha silenciat. La gran premsa ha decidit que això no té interès. Sembla que enyori aquell temps que de qualsevol document en podien extreure una frase, criticar-la, publicar-la i aconseguir que la majoria dels altres mitjans la reproduïssin sense haver-se ni llegit el document.
No us enganyeu contemplant les multituds darrere Jesús ja que va durar molt poc (Jn 6,66) des del moment que les autoritats es van posar en contra d'ell (Jn 11,45-50) i els pobres s'adonaren que no era el Messies que esperaven (Lc 24,21). Tampoc el cristianisme no va tenir èxit en els primers tres-cents anys, quan els cristians es reunien discretament a les cases, es partien el pa i en repartien als necessitats tot recordant aquell Jesús que era la raó de ser de les seves trobades.
L'èxit va arribar, malauradament, quan un emperador va gravar la creu com a senyera de guerra i va donar honor als responsables (bisbes) que fins llavors passaven desapercebuts.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de Pentecosta
24 de maig de 2015
Article del full parroquial del diumenge de Pentecosta
24 de maig de 2015