Ben poca cosa en sabem com no sigui el relat que trobem en l'Evangeli de Mateu que té més de simbòlic que d'històric.
Però podem veure què ens diu. Uns homes que venien d'Orient seguint un estel (una estrella, un cometa o una intuïció?) arriben a Jerusalem i pregunten pel rei que ha nascut. Tota la ciutat es posa convulsa i preocupada. Com que no devien poder entrar al temple que era reservat per als de raça jueva, van al palau del rei Herodes (que era jueu). El Rei Herodes, amb el seu poder, es posa nerviós. Potser té por que li remoguin la cadira. Aquest rei crida els sacerdots i ells al Sanedrí per indagar què deien els profetes i troben la cita de Miquees que diu que el rei ha de néixer a Betlem (on havia nascut mil anys abans el rei David).
Per una banda el rei veu en el naixement de l'Infant una amenaça i per l'altra els sacerdots miren indiferents la profecia perquè van molt segurs de la seva religiositat.
Un cop el rei els ha indicat, amb traïdoria, que vagin a Betlem però que l'informin perquè ell també vol veure aquest nen, els tres personatges surten de Jerusalem i tornen a veure l'estel i diu el relat que van tenir una gran alegria. La mateixa alegria que tindran les dones que aniran al sepulcre i un àngel (missatger) els dirà que han de sortir de Jerusalem.
Arriben a la casa on hi havia Jesús, es troben amb Maria i el nen, queden embadalits i li presenten les ofrenes que coneixem: or, encens i mirra. Fins aquí el relat evangèlic.
Fixeu-vos que els evangelis no ens diuen ni de quin color eren els mags, ni tampoc no ens donen els noms amb què nosaltres els coneixem (Melcior, Gaspar i Baltasar).
D'on han sortit a quests detalls? D'escrits molt posteriors i de la imaginació del poble.
Els pobles necessiten festes i la que en diem "dels Reis" és una de les més entranyables perquè probablement és la nit que més gent surt al carrer a veure la cavalcada, i a més totes les famílies porten els seus infants perquè s'ho passin bé. Tots fem volar la imaginació i ho celebrem. Encara hi a un altre al·licient, que és el dels regals que ens fem els uns als altres (sobre tot als més petits). Si els mags van deixar-se portar amb tota senzillesa per l'estel (sigui el que sigui l'estel) i arriben amb gran alegria fins on hi ha el mateix Jesús amb Maria la seva Mare, també nosaltres, els que creiem en aquest Jesús, hem de transformar aquesta festa en un dia de joia manifestant-lo amb els regals i trobades familiars. Moltes famílies, un dia com avui es recorden dels seus familiars i nebots més petits per també obsequiar-los.
Molt probablement aquesta festa (que en diem dels reis) i la de Sant Jordi, amb les roses i els llibres, són les dues que el nostre poble celebra de manera més multitudinària. Molta gent surt al carrer encara que faci fred o plogui.
També Jesús acudí a alguna festa, les noces de Cannà, que devia durar més d'un dia i de dos, i per intercessió de Maria, la seva mare, es preocupà que no els faltés l'alegria del vi (Jn 2,1-12).
Els cristians que anomenem ortodoxos no celebren el Nadal, sinó que la festa grossa la fan per la manifestació de Jesús als mags.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge del Baptisme del Senyor
10 de gener de 2016
La il·lusió val quan la realitat l'agafa de la mà.
Anònim