Quan l’àngel, dret a la dreta de l’altar del santuari, s’apareix a Zacaries li diu:
«No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat» (Lc 1,13-17).
He subratllat les dues vegades que parla de l’Esperit.
Quina novetat hi ha en aquest episodi? que l’Esperit de Déu no està empresonat a dins del sagrari ni al darrere la Cortina Sagrada. Estarà, com li diu l’àngel, en el fill que tindrà Zacaries, que serà Joan el Baptista.
El mateix àngel (Gabriel) apareix a Maria i li diu una cosa semblant:
L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu (Lc 1,35).
Què vol dir això de l’Esperit de Déu, l’Esperit de Maria o l’Esperit de Jesús?
És el mateix que quan diem que tenim un esperit fort o que tenim l’Esperit de Déu en el nostre interior? Doncs sí. Una resposta molt senzilla és que els cristians tenim el mateix esperit que l’altra gent i el mateix amor que molts no creients que admirem.
La diferència no està en el que tenim, sinó en el fonament.
Si hem contemplat l’amor que ha tingut Jesucrist als seus deixebles, als pobres, als últims d’aquella societat en la qual vivia, ens adonem que hem rebut molt d’ell i guardem i contemplem l’amor amb què ens ha estimat com un do, de manera que, quan estimem els altres, en realitat estem retornant el que abans hem rebut nosaltres. Aquest és el fonament.
El mateix podem dir de l’Esperit i de la pau. Quan reconeixem que tenim un Esperit que ens fa forts sabem que és el mateix Esperit de Jesús que està en el nostre interior.
I quan donem la pau desitjant que els vagin bé les coses, estem escampant una pau que abans hem rebut nosaltres.
Amb altres paraules, que els cristians no som ni millors ni pitjors que l’altra gent. En realitat hi ha molts no creients que són millors i els ho hem de reconèixer. Els cristians hauríem de saber explicar que donem del que ens han donat, estimem del que ens han estimat, repartim una pau que algú ens ha posat en el nostre interior.
Acabo amb un fragment de la primera carta de Pere, que és un llibre de la Bíblia, que diu:
Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians (1Pe 3,15-16).
BON NADAL i que l’Esperit de Jesús estigui amb vosaltres!
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de Nadal
25 de desembre de 2016