No ho sabem i segurament mai no ho sabrem.
En aquell temps no hi havia cap mena de registre, com no fos el record del dia que havia nascut l’emperador.
Si ens fixem en molts noms dels romans veurem que sovint els posaven un nom ordinal: Primus (primer), Tertius (tercer), Quintus… Però això dona molt poca informació.
En canvi tot el mon cristià celebrarà el 25 de desembre com a data presumpta del naixement de Jesús. Que va passar?
Entre la vinguda de Jesús (en podríem dir l’any zero, si comptem que ara estem al 2017) fins a la època de l’Emperador Constantí pels anys 350, els cristians formaven petits grups (cada vegada més nombrosos), però eren irrellevants en la societat i, de tant en tant, perseguits. Per tant, no sabem dels romans en quines dates celebraven les seves festes.
Torno a explicar el que va passar en l’època de l’Emperador Constantí. Va passar que els cristians que estaven més o menys en la clandestinitat van ésser reconeguts i fins i tot l’Emperador va reunir els bisbes que fins llavors no havien tingut altres honors que l’estima de les comunitats de creients. Va ésser en aquest moment que van cercar una data per celebrar el naixement de Jesús (300 anys abans aproximadament).
Per aquells anys se celebrava el que avui en diem “Solstici d’hivern” (la nit més llarga) i el canvi del moviment del sol en deien “Natalis solis” que vol dir el naixement del sol. Els cristians d’aquell moment van pensar que era talment un dia molt adequat per celebrar el naixement de Jesús.
Llegint els evangelis que parlen de pastors, de mags, i del naixement en un pessebre, van pensar que tot això devia ésser hivern, però ni ells ho sabien ni ho sabem nosaltres.
La data que per un parell de dies coincideix amb el solstici d’hivern va ésser acceptada per molts pobles i encara avui la celebrem.
La història dels pastors, el portal i els reis té més d’auca que d’història, però són elements simpàtics que avui també celebrem.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge de IV d'Advent
24 de desembre de 2017