dimarts, 12 d’abril del 2016

LA RESURRECCIÓ NO S'ACABA AMB EL QUE VAN "VEURE" ELS DEIXEBLES

El que els deixebles del Senyor van experimentar i que ens van narrar com si fos una visió, no s'acaba amb ells. Van dir-nos que «havien vist el Senyor». També nosaltres que som ressuscitats (Col 3,1) vivim aquesta mateixa experiència. Podem dir, com ells, que «hem vist el Senyor». Quan?

  • Quan sentim una gran pau en el nostre interior (com si el Senyor ens tornés a dir: «La pau sigui amb vosaltres»).
  • Quan som capaços de perdonar no tan sols dient «deixem-ho estar» sinó desitjant de debò que li vagin bé les coses a aquell que ens ha ofès (això ens fa anar lleugers d'equipatge) perquè aquelles paraules del Senyor dient que «el que perdonarem els quedarà perdonat» també valen per a nosaltres.
  • Quan, malgrat la nostra feblesa, tenim força en el nostre interior per perdonar i per seguir endavant. És el que deia als deixebles i ens diu a nosaltres que rebem el seu mateix Esperit: «Rebeu l'Esperit Sant».

Aquests dies de Pasqua repetim molt sovint que Jesús ha ressuscitat i confonem fàcilment la resurrecció amb una revivificació. No es tracta que Jesús tornés a tenir una vida com la que havia tingut. No va per aquí la cosa. Tot allò que feia gran a Jesús (el seu coratge, la seva adhesió al Pare que el feia agraït, la seva capacitat de denunciar les injustícies, la seva pau interior que podia transmetre dient i repetint als deixebles que no tinguessin por…) ho passava als deixebles dient-los que estaria amb ells dia rere dia fins a la fi dels temps (Mt 28,20). Sant Pau se sent tan proper i ple de la mateixa vida de Jesús que diu «no sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). Quan ells experimenten que això es dóna en ells diuen: «hem vist el Senyor».

Aquesta és la mateixa experiència que nosaltres podem tenir de la resurrecció, ja que també som "altres Crists". Per això podem dir que la resurrecció de Crist perdura en el creients i sobre tot en els més pobres, que són la imatge vivent de Crist. Per entendre això recordeu la paràbola de Jesús que diu i repeteix que «el que fem amb un d'aquests més petits ho fem a Ell mateix» (Mt 25,40). Ell es fa present en nosaltres i en els més pobres.

Amb això estic dient una cosa que pot canviar tota la nostra vida: per ésser cristians no hem de fer el que ens sembla millor (això ho fan totes les bones persones, fins i tot les que no reconeixen el Crist), ni tampoc coses que ens costen gran esforç per merèixer la salvació; per a ésser bons cristians aprenem a viure com ressuscitats i, com diu Sant Pau a la Carta als Romans, «hem passat a ésser d'un altre» (Rm 7,4) i procurem, amb la nostra poca traça, identificar-nos amb Ell i reconèixer també aquells que han estat capaços de fer-ho molt millor que nosaltres mateixos, encara que no es reconeguin creients. Som cristians, per tant, quan reconeixem tot el que hem rebut i el que fan de bo els altres.

Per tant, no es tracta pas de fer un esforç ètic, sinó d'un agraïment serè de tot el que hem rebut. Per això, com els deixebles, quan reconeixem la vida del Crist en nosaltres sentim una gran alegria (Jn 20,20) i una pau interior.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge III de Pasqua
10 d'abril de 2016