LA VISITA DEL PAPA

   Per què hi ha tan enrenou en algun sector dels catòlics quan es parla de la visita del papa?
Distingim i ens entendrem. Els que no són catòlics tenen tot el dret a criticar i amb contundència, no pas per les despeses, sinó pel fet que, al menys algunes, seran pagades entre tots. Saben que no els passarà res per haver censurat amb força perquè no ens hi tornarem.

   Però també hi ha un sector no molt nombrós de catòlics (els que en diríem d'esquerres) que es volen mantenir dins l'església i parlaran amb amargor de la manera com es farà aquesta recepció. Aquests són pocs, però faran molt soroll.

   Donaré uns criteris que em sembla que poden servir sense posicionar-me d'un cantó o de l'altre.

   Primer de tot, el Papa no és Jesucrist, ni tampoc el Vaticà no és l'Evangeli. La presència real de Jesucrist es donarà amb la mateixa plenitud en la Missa solemne que farà Benet XVI a la Sda. Família de Barcelona que en l'Eucaristia que celebrarà un capellanet amb quatre assistents en qualsevol barriada de la ciutat. Vol dir que a qui es vulgui trobar amb Jesucrist no li caldrà anar a la basílica, que serà consagrada aquell dia. Els paràmetres són uns altres.

   L'Evangeli pur, sense una església que el sostingués, no hauria aguantat ni cent anys ni tampoc ens hauria arribat sense els següents elements:

• Per una banda, és clar, pels sants i santes i pels màrtirs de tots els temps, però ells sols no ho haguessin aconseguit, perquè els poderosos els haurien eclipsat com havia passat anteriorment amb tots els pobres sacrificats.
• Pels grans pensadors (Agustí, Irineu, Lleó el Gran, Tomàs d'Aquino, Ranher...) sense els quals no tindríem manera de poder-nos presentar amb els intel·lectuals del moment. Gràcies a ells avui tenim un cos de doctrina molt acceptable i perdurable (ja que els llibres bíblics són de poca qualitat literària i massa allunyats en el temps). Això no obsta que cada generació haurà de descobrir nous teòlegs perquè el temps va canviant.
• Però també hi ha l'organització que s'ha donat en la mateixa església, bastant independent dels estats i dels nobles (que sempre ha costat molt) basada en el papa com a punt d'unió dels bisbes del món i de cada bisbe que, amb la seva comunitat, palesa el cos de Crist (Alter Christus) en aquell lloc concret. La manera d'organizar-se ha variat molt en el temps, des dels començaments sense temples, amb trobades familiars, passant per l'Edat Mitjana en la qual l'església va ésser l'única cohesió entre els pobles d'Europa, l'Edat Moderna amb totes les embestides racionalistes i l'actual en la qual ja es veu que s'hauran de fer grans canvis.

   Vull dir que la trobada amb el Papa a Barcelona (o a Roma els que hi van) no és una conversa amb Jesucrist, sinó la manifestació de la unió que hi ha entre els catòlics d'arreu del món ja que ell és el punt d'unió (si voleu en podeu dir polític).

   També els àrabs es troben a milers entorn de la pedra negra i no els critiquem i els països de l'entorn socialista han fet grans manifestacions sobre tot ens els primers de maig famosos (Rússia, Albània, Cuba...) i nosaltres ens trobem a milers entorn d'un estadi de futbol sense criticar la injustícia de veure que cada un dels jugadors té un sou que és deu vegades més que el que l'Estat espanyol ha enviat al Paquistà. Per què en empassem aquest galàpet? Perquè tots necessitem grans trobades de cohesió.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXV de Durant l'Any
19 de setembre de 2010