dilluns, 19 de març de 2018

MN. JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS

Ja fa tres setmanes que ens vas deixar. Com passa el temps! A nosaltres sí que ens passa el temps; a tu, ara ja no perquè vius en l’eternitat, on tot és present, gaudint per sempre de l’Amor de Déu, el Pare que ens estima en el temps mentre som a la terra, i per sempre quan arribem a la Casa de tots, que anomenem cel.

És costum que un rector, quan deixa una parròquia, faci un petit escrit de comiat. Tu no l’has pogut fer. Però els feligresos de Navarcles, tots els seus habitants, i tanta gent que t’ha conegut per altres motius, servarem de tu molts bons records. Jo mateix, quan per causa de la meva vellesa i de la malaltia de la meva germana, vaig pensar a venir a viure a la residència de Navarcles, t’ho vaig consultar primer a tu, i tu ja en vas parlar al Patronat, de manera que vam ser molt ben rebuts, fet que és molt d’agrair. Durant aquests dos anys hem congeniat molt, i fins i tot hem tingut alguna cosa en comú: d’una banda tant la teva mare com el meu pare eren fills de Rupit, i d’una altra, tots dos hem estat rectors de Navarcles.

Penso que la parròquia de Navarcles et recordarà sempre, perquè has estimat tothom i ells també t’estimen. Ho han demostrat en la teva malaltia un xic llarga. Totes les vegades que anaves i venies de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on passaves alguns dies, sempre has tingut algun feligrès que t’ha acompanyat i, sobretot en la temporada més llarga, a part dels teus familiars, una feligresa es cuidava d’organitzar els torns de les persones per fer-te companyia. Naturalment, el mig any que has viscut malalt a la residència has estat molt ben acollit per tothom. L’estimació rep estimació.

Penso que vas donar un bon testimoni, en rebre el sagrament de la unció dels malalts que un matí de dissabte et vam proposar amb el Secundí, quan encara tots teníem l’esperança de la teva curació. És clar, aquest sagrament és per demanar la salut, paciència i conformitat per suportar la malaltia, a la vegada que ens apropa més a Déu. A la tarda del mateix dissabte, a la presència del Secundí, d’un nebot teu i, casualment, d’un sacerdot de Manresa, et vaig administrar aquest sagrament de l’Església.

L’Església, ja ho sabem, és un signe de salvació. Ella no salva: és santa i pecadora. És Jesucrist qui salva. Tot sagrament és una acció de Jesucrist. Ens vas demostrar la satisfacció d’haver rebut aquest sagrament. A la vegada, fou un exemple per a tots nosaltres, perquè vas ser conseqüent amb el que predicaves.

Bé, Josep, estem a punt de començar la Setmana Santa. Tu no hi podràs ser, però pensa que la feina que vas fer a Navarcles en la preparació i l’organització de grups per a diverses activitats –catequesi, Càritas, grups de Bíblia, MIJAC, pregària, Vida Creixent, litúrgia, ADAP, lectors, flors, neteja, full parroquial, consell parroquial, consell d’economia, etc.–, servirà perquè tots ells puguin continuar, gràcies a l’empenta i testimoni que els has donat.


Jacint MEDINA, pvre.
Article del full parroquial del diumenge V de Quaresma
18 de març de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.