dilluns, 25 d’octubre del 2010

LA FUNCIÓ DEL PAPA

   Si no hi hagués Papa ens l'hauríem d'inventar, perquè algú ha de coordinar els cristians que hi ha en el món. En tot cas, podem i hem de parlar de la manera de coordinar l'església en tot el món. Les esglésies ortodoxes tenen els seus patriarques (grans coordinadors) a Constantinoble (actual Istanbul), Moscou i Jerusalem (segurament em deixo algun lloc). Em refereixo a les esglésies ortodoxes que no estan unides a Roma, perquè les que ho estan ja accepten la primacia del Papa.

   Al poc temps dels inicis de l'església es va veure la necessitat de tenir algun bisbe o Patriarca com a punt de referència per mantenir la unitat dels creients. Els primers foren, sens dubte, els de Jerusalem on Pau (Ac 9,26-28), Pere (Ac 11,1-18) i Felip el diaca (Ac 8,14-17) acudiren per informar de les seves activitats i el primer concili (o trobada de responsables) fou precisament a Jerusalem, i no pas entorn de Pere sinó de Jaume, el germà del Senyor (Ac 15,13-21). Hi ha una antiquíssima tradició que Pere fou martiritzat a Roma i l'Església de Roma n'ha venerat les relíquies des de molt antic (relíquies que possiblement estan sota la cripta del Vaticà).

   No cal que faci una lliçó d'història, però fàcilment entendreu que quan Roma esdevenia la capital del imperi fins a la meitat del s.V qui era bisbe de Roma passà a ser reconegut com a primat per totes les altres esglésies. I això ha continuat fins i tot després d'uns períodes breus de temps en què el Papa va establir-se a les ciutats franceses d'Avingnon, Bordeaux o a la italiana Pisa. Sempre ha tornat a ésser Roma el lloc on ha habitat el bisbe primat de tots els bisbes catòlics, fins als nostres dies.

   Ara que estem a pocs dies de la seva vinguda a Barcelona hem de deplorar molts que són més papistes que el Papa i el veneraran com si Jesús mateix estigués entre nosaltres amb mostres exagerades (algunes histèriques) i no és això, ja que Jesús es fa present en totes les eucaristies dels llocs més recòndits. I també hem de deplorar els que aprofitaran aquests dies per fer unes accions sorolloses en contra d'ell o de la seva visita, tot i respectar-los el dret a manifestar-se. És precisament per algunes accions violentes que s'han produït en altres llocs, amb intents d'assassinat inclosos, que els nostres governs extremaran la vigilància. No oblideu que també hi haurà enorme protecció per la presència del monarca espanyol i els prínceps a dins la basílica de la Sda. Família.
Jo no entraré en el ball de xifres de despeses perquè ja hi haurà qui se'n cuidarà, però, si hem de parlar de diners, també hi haurà molt turista que vindrà a causa d'aquest esdeveniment. El temple de la Sda. Família serà molt més visitat durant un temps. Aquestes també seran divises quantioses per a Barcelona. A més TV3 tindrà l’exclusiva d’enviar el senyal a 50 milions d’espectadors.

   Personalment, m'agradaria arribar a una situació com la que passa amb els nostres bisbes, que hi pots estar molt d'acord o no gaire, però no hem de posar cap guàrdia a la porta de l'església el dia que vénen a visitar-nos. De moment, estem lluny de rebre el Papa amb la discreció que ens agradaria. El fet que vingui envoltat de tants bisbes i cardenals dóna sentit d'unitat, però també l'allunya del poble que restarà en els carrers dels voltants mirant pantalles gegants i es veurà satisfet si d'esquitllada pot dir que l'ha vist uns segons. Quedarà molt lluny de la gent.

   Tot plegat recorda aquell episodi d'uns grecs que "volien veure Jesús". Introduïts prop d'ell per dos deixebles amb cognom grec (Felip i Andreu) Jesús els fa per resposta que «ha arribat l'hora que el fill de l'home serà glorificat» (Jn 12,20-24) que és com dir-los que ara tota persona valdrà més que tot i per tant que ells són ben rebuts, tot i no ésser jueus. Al costat de Jesús hi cabien tots: jueus i grecs, pagans i pecadors, homes i dones (Ga 3,28).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXX de Durant l'Any
24 d'octubre de 2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

LA FOTO AMB JESÚS (i II): ELS INSIGNIFICANTS

   La setmana passada deia que Jesús va defugir la foto amb els que volien el poder, com el cas de la mare dels Zebedeus o d'Herodes i també que els mateixos poderosos defugien i blasmaven contra ell. No el volien veure al seu costat.

   Per contra, Jesús va fer molts gestos per posar-se al costat dels "petits" (com diria l'Evangeli de Mateu) o dels "pecadors" (com abunda al de Lluc). Li agrada fotografiar-se amb ells.

   Sembla que al costat dels dotze hi havia una colla d'altres deixebles ("nois", com sovint diu l'evangeli), que volien seguir Jesús. Però els dotze els ho impedien. Alguns presentaven a Jesús uns "nois" perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: «Deixeu que els "nois" vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. Us ho asseguro: qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un noi, no hi entrarà pas». I els abraçava i els beneïa tot imposant-los les mans. (Mc 10,13-15).

   Serien els mateixos "nois" que Joan volia prohibir-los que fessin signes en nom de Jesús. Joan li digué: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,49-50).

   Més sorprenent és veure com Jesús es desmarcava dels asseguts a la taula del fariseu que menyspreaven una dona que plorava als seus peus i els eixugava amb els cabells. La posa "dreta" i al seu costat. Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc». Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats». Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?». Jesús digué encara a la dona: «La teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau». (Lc 7,44-50).

   Mentre els reporters, a la sala del tresor, es posaven al costat dels que es feien precedir amb trompetes (Mt 6,2) fent vistosos donatius, Jesús es posa al costat de la viuda pobra: Va arribar una viuda pobra que hi tirà dues petites monedes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure». (Mc 12,42-44).

   També es posa al costat de l'altra viuda que portava a enterrar el seu fill únic (Lc 7,11-16); del paralític que duia trenta-vuit anys ajagut a l'estany on hi havia la porta de les ovelles, per tant plena de cagallons (Jn 5,1-8).

   Aquestes fotos, que semblen insignificants, per sort, han arribat fins a nosaltres.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXIX de Durant l'Any
17 d'octubre de 2010

diumenge, 10 d’octubre del 2010

LA FOTO AMB JESÚS (I): ELS PODEROSOS

   Ja sabem que en temps de Jesús no hi havia màquines de fotografiar (com n’hi haurà ara amb el papa) però l’Evangeli ens dóna molts episodis en els quals alguns anaven a cops de colze per fer-se veure al seu costat i altres episodis en què Jesús se’n distanciava o els altres no el volien ni veure.

   Els deixebles mateixos tenien conflictes a veure qui estaria més a prop de Jesús. En una ocasió Joan li diu: «Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres». Jesús els respongué: «No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres». (Lc 9,49-50).

   La mare de dos deixebles, Joan i Jaume, va quedar ben galdosa quan demanava que els seus dos fills seguessin l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús ho va rebutjar amb aquestes paraules: «No sabeu què demaneu. Podeu beure la copa que jo he de beure?» Ells li responen: «Sí que podem.» Jesús els diu: «Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat». (Mt 20,22-23).

   Caifàs, que era el gran sacerdot, diu expressament que Jesús fa nosa (no vol la foto amb ell) i afegeix: «Vosaltres no enteneu res. No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?» (Jn 11,47-50).

   Herodes, que era rei i jueu, en canvi, es delia per veure Jesús ja que en sentia parlar (Lc 9,7-9). Quan a la fi va tenir l’oportunitat, en el relat de la Passió, i tingué Jesús detingut a casa seva, enviat per Pilat, es va alegrar de veure’l i li demanà un senyal prodigiós. Jesús respongué amb un silenci tal que va ofendre tant al rei, que reaccionà posant-li un vestit llampant i burlant-se’n (Lc 23,6-11).

   Jesús denuncia amb molta contundència aquells que s’aprofiten del poder per oprimir els més petits i els diu: «Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d'honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor». (Mc 12,38-41). Ell mateix es distanciava per no aparèixer al costat d’ells.

   Era tant el que incomodava Jesús als que detentaven el poder en aquell moment que, quan van tornar uns soldats que havien estat enviats per detenir-lo i venien sense el detingut, els grans sacerdots i els fariseus els van reprendre dient-los: «Vosaltres també us heu deixat enganyar? Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell? Només hi creu aquesta gentussa que ignora la Llei i es mereix la condemna!» (Jn 7,47-49).

   No és gens estrany que aquests, desplantats per Jesús, maldessin per donar-nos una altra foto (macabra) de Jesús voltat de dos delinqüents clavats en creu, despullats, torturats i humiliats (a la vista de tothom que passava i els insultava). Aquesta “foto” (la creu) és la que venerem encara tots els cristians que seguim el Mestre i, contra el que aquells esperaven, ha esdevingut una senyera per als creients.

   El dia que ve parlaré de les altres fotos, les que Jesús cercava amb els petits i els insignificants.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVIII de Durant l'Any
10 d'octubre de 2010

dilluns, 4 d’octubre del 2010

EL PAPA DEL "POLÒNIA"

   Molts anys he fet de professor en l'ensenyament mitjà i quan un alumne presentava un treball jo li demanava d'on havia tret el que afirmava, perquè no val inventar-se coses. Si l'alumne copiava un fragment d'una revista havia de dir quin era l'autor i en quin lloc ho havia trobat; i si volia constatar una realitat social calia que digués a quants ho havia preguntat o bé a quina enquesta de les que es publiquen es referia. Si no ho feien així, els alumnes havien de suspendre, perquè no s'hi val a escriure el que els dóna la gana en un treball acadèmic.

   Això és exactament el contrari del que es veu en algun programa que es dedica a caricaturitzar personatges famosos.

   Com diu l'articulista Antoni Puigvert a La Vanguàrdia (27 set) el Papa domina una colla d'idiomes però el pallasso que el representa figura que no sap parlar; el Sant Pare és un home serè i l'afigura histèric; és reflexiu i savi, i el donen per estúpid. He vist aquest programa només dues vegades i vaig decidir no veure’l mai més. I ho he acomplert!

   Tu pots ésser creient o ateu, tant se val; pots ésser un creient crític amb el funcionament de l'església; però el que no has de permetre és que un programa que paguem entre tots presenti una caricatura tant acrítica i ofensiva. Com? Doncs apagant la tele. I pots continuar essent ateu, ja que no té res a veure amb la serietat intel·lectual.

   Cal dir que la caricatura és un gènere molt sa perquè fa riure, però el bon dibuixant extreu de qualsevol personatge els trets que té i no inventa allò que el pot desprestigiar. No fan caricatures, sinó menyspreu. Serà que, tractant-se de segons qui, els responsables de la TV3 han decidit deixar la neutralitat de banda? També per Nadal els sortien caganers per les orelles (hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi...).

   La mandra mental que tenim tots plegats permet que es facin coses d'aquestes amb els nostres diners i els responsables del canal més nostrat continuaran amb la burleta mentre tinguin una colla de gent que calla i riu les befes quedant-se asseguts al sofà sense reaccionar. "Mentre hi hagi burros hi haurà gent que pujarà a cavall".

   Totes aquestes actuacions ridiculitzadores em recorden el temps en què jo estudiava, i en el qual els nostres superiors ens presentaven les maldats del comunisme, tant que quan un professor d'història (que havia estat a Rússia) ens va dir que "allà hi havia molt bona gent als pobles" ens va sorprendre de tant enganyats que estàvem. Ara, amb la televisió, no s'engatussa als interns d'un seminari, com llavors, sinó a tot un país.

   Així ens van preparant per la vinguda del papa.

   Això val per a tots, creients i no creients; pels que aniran a milers a veure’l i per aquells a qui no agrada la visita; pels catòlics més papistes que el papa i pels altres, també catòlics, que no voldrien aquesta gran concentració.

   Quants de vosaltres heu rebut notícia dels excel·lents discursos que ha fet a Gran Bretanya? Mentre, el món intel·lectual britànic ha reconegut la qualitat d'aquest personatge.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVII de Durant l'Any
3 d'octubre de 2010