dilluns, 4 d’octubre del 2010

EL PAPA DEL "POLÒNIA"

   Molts anys he fet de professor en l'ensenyament mitjà i quan un alumne presentava un treball jo li demanava d'on havia tret el que afirmava, perquè no val inventar-se coses. Si l'alumne copiava un fragment d'una revista havia de dir quin era l'autor i en quin lloc ho havia trobat; i si volia constatar una realitat social calia que digués a quants ho havia preguntat o bé a quina enquesta de les que es publiquen es referia. Si no ho feien així, els alumnes havien de suspendre, perquè no s'hi val a escriure el que els dóna la gana en un treball acadèmic.

   Això és exactament el contrari del que es veu en algun programa que es dedica a caricaturitzar personatges famosos.

   Com diu l'articulista Antoni Puigvert a La Vanguàrdia (27 set) el Papa domina una colla d'idiomes però el pallasso que el representa figura que no sap parlar; el Sant Pare és un home serè i l'afigura histèric; és reflexiu i savi, i el donen per estúpid. He vist aquest programa només dues vegades i vaig decidir no veure’l mai més. I ho he acomplert!

   Tu pots ésser creient o ateu, tant se val; pots ésser un creient crític amb el funcionament de l'església; però el que no has de permetre és que un programa que paguem entre tots presenti una caricatura tant acrítica i ofensiva. Com? Doncs apagant la tele. I pots continuar essent ateu, ja que no té res a veure amb la serietat intel·lectual.

   Cal dir que la caricatura és un gènere molt sa perquè fa riure, però el bon dibuixant extreu de qualsevol personatge els trets que té i no inventa allò que el pot desprestigiar. No fan caricatures, sinó menyspreu. Serà que, tractant-se de segons qui, els responsables de la TV3 han decidit deixar la neutralitat de banda? També per Nadal els sortien caganers per les orelles (hi ha d'haver-hi, hi ha d'haver-hi...).

   La mandra mental que tenim tots plegats permet que es facin coses d'aquestes amb els nostres diners i els responsables del canal més nostrat continuaran amb la burleta mentre tinguin una colla de gent que calla i riu les befes quedant-se asseguts al sofà sense reaccionar. "Mentre hi hagi burros hi haurà gent que pujarà a cavall".

   Totes aquestes actuacions ridiculitzadores em recorden el temps en què jo estudiava, i en el qual els nostres superiors ens presentaven les maldats del comunisme, tant que quan un professor d'història (que havia estat a Rússia) ens va dir que "allà hi havia molt bona gent als pobles" ens va sorprendre de tant enganyats que estàvem. Ara, amb la televisió, no s'engatussa als interns d'un seminari, com llavors, sinó a tot un país.

   Així ens van preparant per la vinguda del papa.

   Això val per a tots, creients i no creients; pels que aniran a milers a veure’l i per aquells a qui no agrada la visita; pels catòlics més papistes que el papa i pels altres, també catòlics, que no voldrien aquesta gran concentració.

   Quants de vosaltres heu rebut notícia dels excel·lents discursos que ha fet a Gran Bretanya? Mentre, el món intel·lectual britànic ha reconegut la qualitat d'aquest personatge.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XXVII de Durant l'Any
3 d'octubre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.