Fa pocs dies he rebut una carta de Cuba en la qual se m’explica la situació econòmica en què viuen.
 Em va sorprendre com expliquen que han celebrat el reis.
 Diu: «Ara esperem el dia 8 per celebrar el Reis. Quin serà el regal que ens portaran? Quan vagin a adorar el Nen Jesús se’ls donarà un caramel a cadascú i, si poguéssiu veure la satisfacció amb que el reben!». Afegeix la carta el que fem nosaltres en el nostre món que els llencem pels carrers. A Manresa en temps de crisi s’han escampat mil set-cents quilos de caramels.
 Continua dient: «A la catequesi, amb els infants, joves i adolescents, els hem pogut comprar un petit present mercès als diners que hem rebut de fora: una maquineta de fer punta amb forma d’un petit animal, un llapis de mines per als més grans i un marcador per a la resta. I, amb això, podríeu veure com de contents que es posen».
 Per què tan poca cosa? Perquè a Cuba hi ha uns diners semblants als “vals de racionament” que teníem als anys quaranta amb els quals compren els menjars elementals. Tot el que no entra amb aquest moneda pròpia del país ho han de comprar amb una altra moneda, la dels turistes, que es diu CUC, amb la qual tot és caríssim. Els “vals cubans” (pesos) els serveixen per comprar coses elementals, però a més s’han d’afegir hores i hores per aconseguir que et toqui el torn a la botiga. «Per això –diu la carta– hem de tenir molta paciència i perseverança».
 Acaben la carta dient: «Que els reis us siguin generosos amb detalls humans que no empobreixen ni enriqueixen i ens omplen la nostra fam i set interior d’estimació per donar i rebre».
 Em sembla que no cal que faci cap reflexió. Només dir-vos que la majoria de les famílies amb les quals he parlat aquí em diuen que els infants han rebut joguines amb excés.
 Hem d’agrair els missioners que tenim en diferents llocs del món, que viuen la mateixa situació de la gent del seu país, perquè d’ells rebem una informació bastant fidedigna del que passa on estan.
 Cuba espera una nova visita del Sant Pare i per això –diuen– «es van donant signes d’apertura i tolerància no sols amb l’església catòlica sinó fins i tot amb presos polítics i comuns. Per aquest Nadal han alliberat una colla de gent que el seu delicte era no haver pagat la multa imposada per haver-los trobat venent carn de vaca (prohibida malgrat tenir-ne els camps plens d’animals pasturant ja que és per donar menjar als hotels i restaurants dels turistes) o agafant fustes de les vies o haver venut pels carrers tot el que no es pot vendre amb el que té la moneda nacional».
 Un altre senyal d’apertura és que han donat per la TV estatal (en diferit) el comiat d’una pelegrinació de la “Virgen de la Caridad”, patrona de Cuba que, des de l’agost, ha anat per tota l’illa.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II de durant l'any
15 de gener de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.