LES RECOLLIDES D’ALIMENTS

   Escolteu bé: ni els rècords d’atenció a gent de Càritas ni les recollides de molts aliments no són cap èxit. Són més aviat la constatació d’un enorme fracàs dels governants. A ells sembla que ja els està bé i fins i tot afavoreixen aquesta enorme beneficència que s’està generant en la nostra societat. Fa tot l’efecte que els governs han programat aquesta desgràcia dient: «La gent d’aquest poble, si els neguem tot i els deixem sense res, se sabran espavilar; que muntin campanyes de tota mena per donar menjar a les cada vegada més nombroses famílies».

   Estan sortint articles a la premsa estrangera preguntant-se com és que no hi ha una revolta amb tanta gent sense treball i és que de moment ho aturen les grans campanyes d’aliments i els avis (i àvies) que estan fent un gran paper d’assistència als fills i néts necessitats.

   Perdoneu la meva gosadia però els que teniu el meu llibre podeu veure que en l’article que vaig escriure el 18 de març de 2001 (pàgina 102), quan ja s’entreveia la voracitat dels potentats que volen guanyar cada vegada més, em vaig aventurar a fer un pronòstic: que aquesta mà negra que domina el món s’atreviria a ficar la mà als comptes bancaris de la gent senzilla per prendre’ls els diners que hi tenen dipositats. Ho vaig encertar, perquè primer va passar a l’Argentina amb l’anomenat “corralito” i ara passa aquí amb les anomenades “preferents” que ja estan anunciant que moltes no es podran recuperar pas senceres. Han ficat la mà en els comptes bancaris dels pobres. Els polítics estan desconcertats perquè no controlen aquest enorme robatori i, de moment, no veuen altra solució que apuntalar els bancs amb enormes despeses i mirar amb bons ulls les campanyes que es munten per donar menjar a la gent. Molt trist, tot plegat, perquè Càritas i el Banc d’Aliments només haurien de donar als pocs que, per malaltia o incapacitat, han de recórrer, i encara excepcionalment, a pidolar.

   Aquesta feblesa i impotència dels governants ja es donava en temps de Jesús. Podríem recordar el que Jesús diu d’Herodes, que també era una marioneta a mans dels vertaders amos, que eren els romans. L’anomena «canya sacsejada pel vent» i «home vestit amb vestits refinats» (Mt 11,7-9). Va tenir la valentia de denunciar la feblesa d’aquest jueu polític (Herodes) que era un rei titella, que depenia del dictat del poderosos del seu temps i va demostrar la seva covardia cedint als encants d’una ballarina que li demanà el cap de Joan Baptista en una safata (Mc 6,22-28).

   Però Jesús va fer també una altra cosa: es va compadir de les multituds famolenques generant una solidaritat dins la llibertat. Quan es troba amb la multitud que errava com ovelles sense pastor (Mc 6,34) diu al jove que tenia cinc pans que es reparteixin entre la gent asseguda (Jn 6,9-11), sense exigir que els que en guardaven amagat en el sarró el traguessin a la vista i també el repartissin. Es va generar una solidaritat en la llibertat semblant a la que diu Sant Pau:

A propòsit d'això us dono aquest consell: convé que dugueu a terme la col·lecta, ja que l'any passat vau ser els primers a proposar-la i a començar-la. Ara, doncs, hauríeu d'acabar-la, perquè una ferma decisió vagi seguida de la realització plena, en la mesura de les vostres possibilitats. Al qui té bona voluntat, se li accepta allò que té; poc importa allò que no té. No seria just que, per alleujar els altres, patíssiu estretors: hi ha d'haver igualtat (2Co 8,10-13).

   Aquests ensenyaments indiquen que tan Jesús com Sant Pau van viure episodis de molta fam al seu entorn. Les campanyes actuals tenen encara un risc que hauríem d’evitar: Que els que donen es facin veure i es facin felicitar. Compte, que això està passant! Aquests ja tenen la seva recompensa (Mt 6,2).

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge II d'Advent
9 de desembre de 2012