LA HIPOTÈTICA INDEPENDÈNCIA I L’ESGLÉSIA

   No ens fem il·lusions.

   Si per una banda actualment la major part dels actius de l’església (capellans, gent de moviments, mestres d’escoles catòliques...) estan bastant inclinats a favor d’una hipotètica independència, a l’hora de la veritat, si es dóna el cas, l’esglé sia patirà força.

   Per què?

• Primer de tot per la història. No és cap secret que el conjunt de les forces dominants, que són l’episcopat espanyol (no de les forces vives de grups i parròquies que són unes altres) ha estat a favor del centralisme espanyol, sigui explícitament, sigui amb el silenci condescendent. Només cal citar actualment les emissores anticatalanes que tothom sap que tenen el vist i plau de la jerarquia de Madrid i el silenci dels d’aquí (cito de manera especial el “canal 13” i la “COPE”). També hi podem afegir la història anterior, sobre tot els temps de connivència de tota l’Església jeràrquica castellana amb Miguel Primo de Rivera (des del 1914 fins el 1931) i amb Franco (des del 1939 fins a la seva mort). Queda en l’inconscient del nostre poble un remanent anticlerical de llarga durada que s’accentuarà a la més petita. No és gens estrany que aquesta postura dura contra l’església sigui més accentuada a Catalunya que a la resta de l’estat.
• Un altre motiu és que un estat una mica independent tindria una relació diferent amb el Vaticà. L’actual concordat seria revisat i passaríem a una situació semblant a la francesa. El nou govern no donaria cap subvenció a l’església però hauria de respondre molt més que ara en el manteniment dels monuments i en el recolzament de grups de tota mena (com es fa amb les activitats similars de la societat civil). Això comportaria un temps provisional de molta precarietat mentre uns i altres no s’acomodessin a la nova singladura, que induiria a molts eclesiàstics (capellans i laics) a tornar-se contraris a la nova situació.
• La conferència episcopal catalana s’hauria de remodelar perquè l’estat espanyol i la “Iglesia española” reclamarien la partició de la diòcesi de Tortosa (extirpant tot el que no pertany als límits de Catalunya) i això requereix temps. Evidentment que no hi hauria canvis automàtics de bisbes perquè l’església sempre fa els canvis a poc a poc. Ens podem preguntar si els actuals entendrien la nova situació. No podem generalitzar.

   Quina era la postura de Jesús?

   No podem comparar el seu temps amb el nostre, perquè Jesús era conscient que una revolta o una separació dels jueus amb els romans que dominaven hauria portat molts morts, com realment va passar al voltant dels anys 70. Per això va dir que els jueus havien de mirar el propi temple que era més dominador que els mateixos romans i s’havia convertit en una cova de lladres (Mc 11,17c). Vull dir que els creients hauríem de fer la reforma primer de tot a dins de casa nostra (la nostra església) fugint de la recerca d’honors o favors i sabent reconèixer els errors comesos. Haurem de començar per casa i respectar la situació política que resulti.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXV de durant l'any
22 de setembre de 2013