QUÈ EN FEM DELS POBRES ARRISCATS?

Tots lamentem la pila de morts que la Mediterrània s’empassa totes les setmanes i dels milers de rescatats que arriben en condicions més que precàries a les costes del sud de la comunitat europea.

El punt de vista de molta gent d’Itàlia, Espanya i Malta és que tenim una sobrecàrrega de nouvinguts que omplen tots els espais de rebuda, poliesportius, esglésies, camps de refugiats i no podem més.

El punt de vista de la gent que té sensibilitat a favor de la vida és que no podem quedar-nos amb els braços creuats sobretot si ens trobem amb criatures o jovenets sense família perquè els seus progenitors o protectors han mort en la travessia. Cal acollir tots els que arriben.

El punt de vista dels traficants de persones és una oportunitat per fer grans fortunes embarcant-los en naus quasi desballestades i cobrant-los un dineral per tenir dret a l’entrada. Han fet actes tan ominosos com omplir de persones a vessar algun vaixell i, posats a alta mar, escapar-se la tripulació deixant-los sense timoner ni capità perquè el mar se’ls engoleixi.

El punt de vista dels governants de la Unió Europea sembla que consisteix a no permetre que aquestes embarcacions puguin sortir de port, sigui destruint-les, sigui posant una gran tanca com fa el nostre país o disparant contra els que, nedant, intenten arribar a terra europea, sigui perseguint els traficants…

Però no us adoneu que falta un altre punt de vista? Quin? El d’ells mateixos.

Per què hi són a les costes de Líbia, de Tunísia o del Marroc esperant l’oportunitat de salpar cap Europa?:

• Uns perquè l’Estat Islàmic o el Boko Haram els ha destruït el poble i han pogut escapar de la matança. Són els supervivents de la seva delmada família. Com voleu que tornin als seus llocs d’origen?
• Altres perquè nosaltres els occidentals els hem ocupat les fonts d’ingressos, com la mineria, i els hem condemnat a la fam després de forçar-los a produir, en els seus conreus, allò que no els afavoreix. Podran tornar als seus poblats?
• Altres, de Síria o Iraq, han fugit de la guerra civil que els ha deixat sense sostre i, si tornen a les seves cases, les trobaran ocupades pels nous vencedors.
• Altres han fet un recorregut de milers de quilòmetres a peu per arribar on són i, abans d’emprendre aquest viatge, han venut totes les seves possessions. La tornada seria una experiència molt més traumàtica que l’anada ja que, pel camí, han estat espoliats de tot el que tenia algun valor. Per tant, impossible el retorn.
• Una bona colla són i han d’ésser reconeguts com exiliats polítics i, si tornen, els espera la pena de mort o una llarga estada a la presó.

El problema és d’una enorme envergadura i no s’hi valen solucions simplistes.

Cal reconèixer que, en l’origen de molts d’aquests emigrants que ronden països del nord d’Àfrica cercant on poder sobreviure, hi ha el pecat dels occidentals, que som nosaltres, que hem venut armes a tort i a dret a uns i a altres, el pecat d’haver-nos aprofitat de les seves fonts d’ingressos, sobre tot de la mineria, i també el pecat de comprar el petroli als països que tenen grans pous sense mirar que, amb aquests diners, subvencionaran grups armats de denominacions religioses molt fonamentalistes que introdueixen la cultura de la mort i el radicalisme religiós.

Vol dir que hem de començar per nosaltres mateixos.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge V de Pasqua
3 de maig de 2015