NO ENS POSEM NERVIOSOS

EL FULL PARROQUIAL FA VACANCES TOT EL MES D'AGOST, QUE JA TOCA. AIXÍ QUE, A REVEURE!!! FINS AL SETEMBRE...
BON ESTIU A TOTHOM!!

Darrerament hi ha moltes ofertes polítiques i algunes que són una novetat. A qualsevol possibilitat de canvi hi ha gent que es neguiteja. Què pot passar?

Doncs no pot passar res que ens afecti gaire, perquè un cop aclarit el panorama i una vegada sapiguem quins són els guanyadors i els perdedors, les coses principals seguiran igual.

Pagarem si fa o no fa els mateixos impostos, els vells cobraran pensions semblants a les actuals, la vida i el seu cost pot pujar o baixar una mica. Poca diferència. Als ajuntaments no hi haurà canvis perquè, els que acaben d'ésser elegits, continuaran…

Si els que pugen a governar són una mica inexperts es trobaran que no podran realitzar les promeses que havien fet perquè la vida és més complicada del que sembla i les campanyes electorals són sovint promeses del país de les meravelles. Quan rectifiquin (ja hi estem acostumats) mentiran dient-nos que han sortit imprevistos.

Els canvis que hi pot haver no són pas de l'envergadura dels que s'han produït on ha entrat l'Estat Islàmic (EI) que ha cavalcat a sang i foc, assassinant i decapitant tots els que no eren dels seus (també dels mateixos islàmics), imposant unes lleis religioses extremes en les quals les dones retrocedeixen enormement en l'escala social ocupant-se de feines casolanes i marginals i parint tants fills com els sigui possible.

Els nostres canvis, en el pitjor dels casos, seran molt més serens.

Els cristians, en aquest món, farem el de sempre, votarem quan ens ho demanin, pagarem el que ens pertoqui i pregarem pels governants com és costum immemorial en la nostra església. Demanarem que els nous governants siguin més servidors dels pobres i ho lamentarem quan no sigui així (com sol passar amb massa freqüència). Jesús ens recordava que «els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d'elles es fan dir benefactors. Però vosaltres no heu d'actuar pas així: el més important entre vosaltres ha d'ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix» (Lc 22,25-27).

És significatiu que Jesús tingués poca i dolenta relació amb els governants del seu temps.

Amb els summes sacerdots s'hi va enfrontar retraient-los que en comptes de servir s'havien fet amos del temple prenent el lloc de Déu mateix i ells s'adonaren que anava per ells (Mc 12,12).

Amb Herodes, rei jueu titella dels romans, va mantenir un silenci que va fer posar nerviós el monarca (Lc 23,9) fins que es va burlar d'aquell que tenia al davant lligat posant-li un mantell de porpra (Lc 23,11).

Amb Ponç Pilat va mantenir una breu conversa recordant-li que el poder que tenia li venia de dalt (Jn 19,11).

La primera església va tenir relacions molt diferents amb els que manaven. Pau, en la carta als Romans, exhorta els lectors que se sotmetin a l'autoritat perquè tota autoritat ve de Déu (Rm 13,1), en canvi el llibre de l'Apocalipsi (del temps dels emperadors més sanguinaris) titlla l'emperador de bèstia (Ap 13,1-19). Aquesta varietat de textos sobre les autoritats fan pensar que, a cada circumstància, hem d'actuar de manera diferent i poc ens valen els models anteriors.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XVII de durant l'any
26 de juliol de 2015