L'Evangeli que vam llegir diumenge passat (21-09) planteja grans problemes semblants als dels refugiats d'avui. Deia: «El fill de l'home serà posat en mans d'homes i el mataran» (Mc 9,31). El mateix que passa ara amb els refugiats. Uns homes es posen per damunt d'altres homes i eliminen (o maten) els que no són de la seva ètnia, de la seva religió o són"sobrants" perquè els manipuladors de la societat de consum puguin guanyar molts diners. Quan Jesús deia que el fill de l'home seria posat en mans d'homes es referia a això mateix.
Què fa la gent quan passen aquestes coses? Si poden s'escapen per defugir la mort o la violació (si es tracta de dones), carreguen el que poden portar amb ells i fugen cap a països on senten a dir que hi ha acolliment de qualsevol persona.
Quina solució proposa Jesús? Ho diu seguidament amb paraules més que sorprenents: «Si algú vol ésser primer que es faci el darrer i el servidor de tots». I també que «qui acull un d'aquests nois (petits) en nom meu m'acull a mi» (Mc 9,35-37). Sembla que visqui als núvols i parli d'una altra cosa. Però no. Ja sap ben bé el que es diu. Es tracta de no plantar cara al malvat si no és per denunciar-lo. Es tracta també d'estimar el que ens ha fet mal. Estimar no vol dir deixar que et peguin perquè també diu: «Quan us persegueixin en una població, fugiu cap a una altra» (Mt 10,23). La carta als Romans diu quina cosa és estimar: «Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us prengueu la justícia per la vostra mà» (Rm 12,14-19).
Com veieu hi ha dues coses clares. Una, que hem d'estimar a aquests que ens han fet mal i que, com he dit al començament, "maten" el fill de l'home i arraconen els pobres com si fossin "sobrers". Una altra cosa és que no cal oposar resistència si hi ha possibilitat de fugir cap a una altra ciutat. D'aquí ve que nosaltres avui hem d'acollir aquells que han decidit fugir de les urpes dels que els matarien i/o violarien les seves dones. Ells compleixen l'evangeli (de fugir si en una ciutat els fan fora), un evangeli que nosaltres hem llegit i, amb tot l'esforç que això suposarà, hem de veure en el rostre de cada un d'ells la cara de Jesús mateix encara que sabem que vénen de tradicions molt diferents i també de religions molt diferents.
Ja vaig dir en el full de la setmana passada que l'acolliment dels refugiats no serà gens fàcil. Jesús ho diu així: «Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que condueix a la perdició, i són molts els qui hi entren. Però és estreta la porta i dur el camí que condueix a la vida, i són pocs els qui el troben» (Mt 7,13-14).
Avui hi ha eleccions, i els adversaris (que voten el contrari que nosaltres) els hem de respectar, escoltar, intentar comprendre, i no tenir una actitud hostil de venjança, o de ràbia o nerviosisme davant de tals institucions, sigui quin sigui el resultat de les eleccions. Són adversaris politico-econòmics, no personals.
Article del full parroquial del diumenge XXVI de durant l'any
27 de setembre de 2015
El major espectacle és un home esforçat lluitant contra l'adversitat; però hi ha un altre encara més gran: veure un altre home llançant-se per ajudar-lo.
Oliver Goldsmith (1728-1774)
Escriptor britànic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.