De la vinguda de Jesús al món en diem l'Encarnació, que traduït en paraules més nostres i senzilles volem dir que es fa com un de nosaltres (es fa carn).
I això quina importància té per a nosaltres? Doncs que no sols es pot compadir de nosaltres perquè ha sofert com els més pobres i humiliats (He 5,8) en la seva Passió i Mort, sinó que trenca aquell malefici que encara avui pesa sobre molta gent que consisteix a pensar que Déu està molt lluny i nosaltres un xic abandonats i sols. Jesús, amb el seu naixement, inaugura una nova manera de relacionar-nos amb Déu ja que el tenim entre nosaltres i, amb la seva creu, ens ha obert un camí nou pel qual podem transitar tots i arribar fins a Déu mateix amb tota confiança, com diu la carta als Hebreus (He 10,19-20).
El Nadal que s'acosta és la festa de Déu Pare, que ha volgut acostar-se a nosaltres i ens ha donat dues coses:
- Una, el Fill que és el Crist
- i una altra, la condició de fills a tots nosaltres (Ga 4,5).
En el conjunt de la vida de Jesús es manifestaran aquestes dues coses: quan ens acostarem a Setmana Santa contemplarem l'abaixament de Jesús que mort humiliat en la creu que ha sofert i viscut com els més humiliats; i, quan arribarà la Pentecosta i l'Ascensió ens congratularem que el mateix Esperit de Jesús estigui en tots nosaltres i que siguem ascendits, com ell, al costat del Pare (Ascensió) perquè on ha arribat el cap hi podem accedir tots.
Aquests dies ens preparem per l'inici de tota aquesta obra de Déu en nosaltres. Tot comença amb el Nadal.
Quan venerarem l'Infant acabat de néixer o admirarem el relat simbòlic dels pobres pastors, que el reconeixen posat en les palles d'un pessebre, celebrarem que l'obra de Déu en nosaltres ha començat. L'alegria del Nadal és conseqüència d'una nova mirada d'un Déu que no ha volgut quedar amagat de nosaltres. Déu s'ha fet, en Jesús, com un de nosaltres. Ja he dit que d'això en diem Encarnació (s'ha fet carn/home). Déu es fa home/dona i nosaltres ens fem déus (Jn 10,33-34). Ha baixat fins el més baix perquè nosaltres pugem amb ell.
Quan assimilem aquesta nova manera de veure els homes/dones també donarem importància a cada persona, per petita que sigui, que, com cada un de nosaltres, està al costat de Déu mateix i patirem quan els vegem patir, plorarem quan els vegem plorar i els mirarem com a "fills de Déu" tal com diuen les "benaurances" (Mt 5,1-12).
Tot això comença amb el Nadal.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge I d'Advent
29 de novembre de 2015
El Cristianisme podria arribar a ser bo, si algú intentés practicar-lo.
George Bernard Shaw (1856-1950)
Escriptor irlandès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.