Que lluny que estem de la democràcia econòmica! Sense aquesta, mai no hi haurà una democràcia política. En què consistiria la democràcia econòmica? Molt fàcil: mirem una família; els diners es gasten segons les necessitats de cadascú i quan hi ha una crisi es troben els de la família i en parlen. Quan hi ha un de casa que ha comès un error i ha de pagar una quantiosa multa en parlen en família a veure què hi pot posar cada un fins a completar el preu que s’ha de pagar.
Neix un nen. En aquest moment és el més feble. Ningú no dubta que l’economia va per al petit i la mare deixa el temps que calgui de treballar per poder donar de mamar al petitó de la casa. Els altres de la casa no ho posen en dubte.
Es posa malalt o té un accident un de casa (quan dic casa vull parlar de la família per tant hi entren també tiets i cosins). Uns i altres pregunten: us falta res?
Aquesta democràcia econòmica és practicada per moltes famílies, sobre tot quan surt un cas de necessitat. No es tracta de votar, sinó de poder opinar i entendre perquè els diners es destinen a un o a l’altre. Les votacions són el recurs últim perquè no ens tirem els plats pel cap. La democràcia econòmica entra en funcionament quan, en família, es plantegen els problemes que van sorgint: el noi que estudia i el preu dels viatges per anar a l’institut o a la universitat, l’atenció al fill o la filla deficient que requerirà moltes visites mèdiques...
Recordo un home que, quan va tenir la tercera filla, aquesta va néixer amb un peu més curt que l’altre. Aquell home que, fins llavors treballava, guanyava el pa i es desentenia dels problemes petits de la casa va canviar la vida i, mentre la dona anava d’un metge a l’altre i feia guàrdia a les habitacions de l’hospital on anaven fent operacions a la cama de la petita, l’home preparava i servia el sopar a les dues nenes una mica més grans, rentava i estenia la roba i escombrava la casa i em deia: «lo que es una madre». Aquesta família havia entès el que és la democràcia econòmica. N’hi havia prou a exposar els problemes i no calia fer la cerimònia de les votacions (que ens semblen el súmmum de la democràcia).
En la nostra societat passa el mateix. Els nostres diaris posen en relleu les dictadures d’alguns països llatinoamericans o de la mateixa Rússia i obliden les dictadures del diner en les quals uns pocs (que no estan de brocs) han acumulat unes enormes quantitats i no els passarà pel cap consultar-nos si el món sencer ha de continuar en les seves mans. I menys ens demanaran la nostra opinió. Només podem votar polítics i no podem opinar sobre la manera de distribuir els diners en el món com si fos una família en la qual als que més necessiten més se’ls dóna.
Què diu Jesús del diner? Moltes coses, i molt radicals! A l’home ric que pregunta pel Regne del cel li diu que vagi i vengui el que té i ho doni als pobres (Lc 18,22) i quan escolta que Zaqueu dóna la meitat del que guanya i que es guardarà d’estafar ningú proclama que «també és fill d’Abraham» (Lc 19,1-10).
Sense democràcia econòmica no hi haurà democràcia política. La política sense la econòmica és de fireta.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge I d'Advent
27 de novembre de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.