SOLUCIÓ: REBAIXAR LA DIGNITAT DE L’ALTRE

En diem ofenses. Poden ésser retrets de coses que són veritat i no eren gaire conegudes o poden ser inventades (en aquest cas són calúmnies, que són molt pitjors). Per què en parlo d’això? Perquè darrerament el món polític, el nostre món polític s’ha radicalitzat i uns tiren fogonades de mentides contra els altres sense cap mena de miraments. Estem assistint a un macabre joc de retrets, mentides, mitges veritats, i sobre tot mots calumniosos. Com en tota guerra es tracta de rebaixar la dignitat de l’altre. I nosaltres patim d’espectadors passius mentre no agafem el mòbil i tuitegem sense miraments contra el nostre adversari i ens tornem com ells. Mentre estiguem en aquest joc no mereixem el títol de cristians (ni els uns ni els altres). Els tribunals ja no serveixen per posar calma en aquest món esverat sinó que s’empassen moles de molí perquè no condemnen els grans defraudadors i castiguen drets tan elementals com són el de la llibertat i el dret d’expressió que fan que la gent pugui expressar les seves opcions sense ofendre l’altre. Els governs, quan han prescindit del gran manament de l’amor a l’altre, només poden posar normes i traves que són tan inútils com posar portes als camps o als boscos.

Hem bandejat paraules sàvies com aquelles de l’Evangeli que deia: «Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne» (Mt 5,37).

En el llibre dels Proverbis (de la Bíblia) hi trobem la dita següent: «Un fals testimoni no quedarà impune, no s'escaparà el qui calumnia» (Pr 19,5).

Vull dir que tots aquests que empren el llenguatge per parlar malament de l’adversari, o pitjor encara, per calumniar-lo dient allò que no és veritat es posen d’esquena dels manaments dels Senyor i no sols no actuen com a cristians sinó que fan mal veure el cristianisme com si fos un niu d’escurçons.

Semblaria que els diaris de prestigi haurien d’evitar aquests llenguatges ofensius contra els que no són del seu grat, però la realitat ens ensenya que aquests rotatius, que pretenen tenir prestigi moral, tampoc no són pas garantia de pau. La guerra s’estableix amb la paraula. Els uns ataquen els altres i massa sovint amb mentida organitzada.

I l’església què fa? Segurament els bisbes deuen rebre ordres de callar (encara que l’emissora de l’epis copat, el canal 13, escampa calúmnies a tort i a dret). Però l’església tindria alguna cosa a dir si lamentés explícitament les ofenses i calúmnies que estem suportant els ciutadans del carrer. De moment, en tot l’embolic polític, no hi està involucrada, però ni hi és, ni se l’espera, que ja és ben trist.

Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXV de durant l'any
24 de setembre de 2017

Si xiuxiuejar la veritat encara pot ser la justícia dels febles, la calúmnia no pot ser altra cosa que la venjança dels covards

Jacinto Benavente (1866-1954)
Dramaturg espanyol