Els esclaus de l'antiga Roma o Grècia, si ja eren nascuts en aquesta condició, estaven conformats de ser-ne, diguin el que diguin les pel·lícules.
I els d'avui també.
Com es fa un esclau avui en dia?
Molt senzill.
Es trenquen els lligams d’origen i la persona quedarà indefensa en mans teves si, quan se n'ha adonat, no ha tingut el coratge de deixar-te. És el cas del fill pròdig distanciant-se de la pròpia casa.
Així, quan l'esposa aconsegueix que el marit trenqui lligams amb la pròpia família, encara que guanyi diners i sigui un bon professional, serà un submís en la pròpia casa. I viceversa, és clar.
Això també és així quan un país domina un altre i li nega, a base de reduir-les, les arrels, com són la llengua del sotmès, el dret i els costums. Encara que li doni prosperitat econòmica i controli els subversius a base de policia n'ha fet un esclau del poble subjugat. Llavors la gent agafa por.
I quina característica tenen aquests ilotes d'avui? Amb què es coneix? Amb això, amb la por.
La persona esclavitzada té por de tot canvi que pugui enutjar el que el té agafat pel bescoll.
Al món que ens ha tocat viure, com als anteriors, hi ha molta gent amb por encara que no ho sembli. Mentre facin les despeses en allò que el poderós els digui no han de témer res.
La nova generació de joves, i joves força grans, han trencat amb les tradicions dels seus pares i avis i ara estan en constant canvi com una virola. Han perdut l'estabilitat. Però mentre vagin on els diuen no han de témer.
Hi ha algunes paraules màgiques que fan tremolar: «Ai que això que fas no és de progrés!» i l'individu lligat no entén res però agafa por. «Aquests no són prou catalans!» o bé: «Compte que venen els terroristes!» i també s'agafa por.
I per què agafem por si ningú no demostra res amb aquests tòpics? Per no ofendre aquells de qui depenem.
Pregunteu a un nen d'escola què celebrem pel dia 1 de novembre. Tres de cada quatre només saben que se celebra el Hallowen i res més. També saben que hi ha velles torrant castanyes. Però els nens no tenen pas por, diràs. Ells no, sinó els mestres que no s'atreveixen a parlar ni dels Sants ni dels Fidels Difunts per por d'ésser titllats de carques i així tallen les arrels dels nens fent una fàbrica d'esclaus. Ni tan sols els informen. Els alumnes seran uns captius que sabran moltes assignatures tècniques, això sí. El mateix passa quan no els informaran de la Quaresma ni de la Pasqua que són la base del nostre calendari i destinaran hores a la carnestolta que és divertida i no te res de mal.
Quan Jesús es troba amb la samaritana o l'endimoniat de Gerassa s'adona que són gent d'altres cultures i altres maneres de fer; què el diu? «Ves a trobar el teu marit i torna» (Jn 4,16), diu a la samaritana; i «ves a casa teva amb els teus» (Mc 5,19), diu a l'home guarit. Els retorna als seus orígens. Com el fill pròdig que només retroba la seva llibertat recuperant la pròpia casa i les tradicions quan diu: «Aniré a trobar el meu pare» (Lc 15,18).
N’estem tan lluny! Només se salven –ai las– aquelles tradicions emparades per grans firmes comercials que converteixen el Nadal, com veurem d'aquí a pocs dies, en un motiu de consum.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del diumenge XXXIII de durant l'any
19 de novembre de 2017
Les cadenes de l'esclavitud solament lliguen les mans: és la ment el que fa l'home lliure o esclau
Franz Grillparzer (1791-1872)
Dramaturg austríac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.