Quan era petit i anava a l’escola a Zaragoza, a l’hora del pati moltes vegades anàvem al gallet de torn (que ens havia humiliat davant de tothom) a dir-li: «Fulanet (l’altre gallet) ha dit que ets ximple i lleig». Per suposat, aquest no podia permetre això i anava a buscar l’altre per clavar-li una pallissa sense demanar si era o no cert allò que li havíem explicat. Era una mica de "venjança del febles". Estava malament, ho sabíem aleshores i ho sabem ara.
El curiós del cas és que gairebé sempre acabava la cosa en una baralla entre ells sense parlar-ho abans, a veure què hi havia de veritat. Encara que l’altre jurés i perjurés que no havia dit res d’això. El gallet no volia la veritat, sinó “rentar el seu honor”. Això sí, si arribaven a una entesa ja podies córrer i amagar-te ben bé...
Ara, amb l’esclat d’internet i les xarxes socials, estem veient aquesta mateixa anècdota multiplicada per un milió. La gent veu una notícia i la comparteix immediatament (s’ha de ser el primer per tenir el màxim de seguidors possibles) sense aturar-se a comprovar les fonts ni verificar la informació. La veritat ja no importa, el mal que podem fer als altres ens és indiferent (més encara si aquesta o aquestes persones no ens cauen bé o estan molt llunyanes i no les coneixem de res) i no som conscients del que fem. Diem «jo tan sols ho he compartit, no he fet res de dolent», traient-nos la responsabilitat de la mentida i llençant-la a uns altres, com els nens quan diuen «jo no he estat». És tan fàcil creure-s’ho que poden tornar a fer-ho de seguida, amb la consciència “tranquil·la”.
El problema és que és molt més fàcil escampar una calúmnia que rentar la reputació de les persones i/o institucions afectades. Sempre queda allò d’«alguna cosa hi haurà perquè diguin això», encara que no hi hagi res de veritat en tot plegat. Amb això també aconseguim callar males consciències. Però una vegada que el plat està trencat sempre quedarà algun rastre, per molt bé que l’arreglem. No tornarà mai a ser el mateix plat.
Com a cristians, que podem fer nosaltres? Jesús sempre ens ha indicat el camí: tornar bé per mal: «Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin» (Lc 6,27b-28.31). Pere també ens ho recorda a la seva primera carta: «Reconegueu en els vostres cors el Crist com a Senyor; estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte, mantenint la rectitud de consciència. Així quedaran confosos els qui ara us calumnien, els qui us difamen per la vostra recta manera de viure com a cristians. Perquè val més sofrir per haver fet el bé que no pas per haver fet el mal» (1Pe 3,15-17).
Desconfiem dels qui sempre troben coses dolentes a tot arreu. Adonem-nos que no és només un missatge compartit o una xafarderia sense importància. Darrere de tot això hi ha persones que pateixen, com nosaltres, encara que creguem que s’ho mereixen. No som jutges. No podem, no debem comdenar ningú.
Chusé Lodois SOLA
Article del full parroquial del diumenge III de durant l'any
21 de gener de 2018
No intentis curar el mal mitjançant el mal
Herodot d'Halicarnàs (484 AC-425 AC)
Historiador i geògraf grec
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.