Quan diem el “Jesús històric” volem dir allò que pot saber-ne un historiador, tant si és creient com no. Els historiadors prescindeixen de coses tan importants per als creients com la presència en l’Eucaristia, ni tampoc es fan la pregunta de si és Fill de Déu, si va pujar al cel, si va ressuscitar, si està assegut a la dreta del Pare... No és que això no compti, sinó que un historiador (no necessariament creient) només parla del que es pot demostrar. De les altres coses, com la fe dels que creuen en Jesús, l’historiador pot donar crèdit en els llocs i temps que els cristians han cregut en Jesús.
Torno al que en podem saber del “Jesús històric”.
Pràcticament és demostrable que Jesús va patir sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat. Però també que era un home del seu temps (jueu, per tant) que, basant-se en una forta experiència de Déu i una intimitat amb Ell, anuncia que, en la seva persona i en les obres que realitza, es fa present el Regne de Déu. Que aquest Regne de Déu consisteix principalment en l’acollida als pecadors i als exclosos, en l’alliberament i la guarició de les persones i en l’esperança de vida plena en Déu.
Si parlem de la resurrecció, l’historiador no en sap res, però pot constatar que els primers creients tingueren una experiència molt forta, que la van expressar dient que l’havien “vist ressuscitat”, que “havia pujat als cels” i que “està present” , no sols en el pa i el vi, sinó en la vida dels creients.
Aquesta presentació del “Jesús històric”, amb la qual molts historiadors estarien d’acord, topa amb molts jerarques de l’Església i molts cristians perquè hi troben a faltar moltes coses que només les tenim per la fe, però no les podem comprovar, com la presència de Jesús en el Pa i el vi de l’Eucaristia, la feina de coordinació que fa el Papa en tota l’església que, en els evangelis no apareix. Hi troben a faltar els sagraments que l’església ha anat elaborant posteriorment.
Si m’heu seguit entendreu que una cosa no treu l’altra. Els historiadors s’han de fonamentar en allò que es pot comprovar i els que creiem anem molt més enllà. Els que creiem en Jesús i en la seva presència enmig de la nostra comunitat no hem de perdre mai de vista aquella actitud de Jesús per la qual tenia una forta experiència de Déu que no sols va constituir la raó del que feia sinó que el va fer acostar als pobres, malalts, exclosos i necessitats del seu temps.
Quan llegim els Evangelis hi trobem les dues coses, és a dir: el que històricament va passar i el que creien de Jesús els que els van escriure. Quan els cristians volem fer un camí semblant al de Jesús no en tenim prou a creure en l’església i els sagraments. Ens cal contemplar el testimoni de la vida del mateix Jesús (el que en diem el “Jesús històric”) aquell que va destinar la seva vida als marginats, pobres, exclosos del seu temps. Si el volem seguir hem de fer coses semblants a les que ell feia o al menys reconèixer que les hauríem de fer.
Josep ESCÓS i SARSANEDAS
Article del full parroquial del Diumenge XI de Durant l'Any
13 de juny de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
No es publicarà cap comentari anònim o amb contingut ofensiu.